.JPG)
La flor del lligabosc és una preciositat. El seu blanc és espès i delicat gairebé com les ales de les papallones.
A primera hora del matí és la innocència i a mida que passen les hores, gotes de plenitud.
Avui el Rafel ens envia: https://docs.google.com reflexions sobre l'aprendre, que no és sinó un desaprendre. En realitat tan sols sabem allò que hem après per nosaltres mateixos, buits de tot, i que xuclant, xuclant anem omplint. Com amb el lligabosc, també anomenat xuclamel, en el qual, al treure el petit caputxó al peu de la flor, hi trobes una una gota dolça i lleugera que la prefigura. Petites gotes de coneixement que, de mica en mica, ens endolceixen el saber.
La frase que més m'ha agradat i amb la que em sento identificada és de Sor Juana Inés de la Cruz : No estudio para saber más sinó para ignorar menos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada