divendres, 19 de juliol de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 287


                                                        L’OLLA DE NÚRIA
Ja per acabar les entrades al blog, parlant de la Vall de Núria aquest any 2013, una mica de geografia. Sempre m’han agradat els mapes , buscar itineraris i preparar-me els viatges amb guies adients. La llibreria Altaïr de la Gran Via, és la meva proveïdora.
S’anomena l’Olla de Núria l’espai entre set pics: Fontalva, Embut, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegre. El nostre poeta Maragall la anomena “la plana més bella”, i realment ho és.
Les nostres caminades fan riure al costat dels grups d’excursionistes i escaladors que des de l’Hotel o el Càmping programen cada nit pel dia següent el seu programa, però aixó no ens treu el gaudi de mirar amunt i veure l’alçada i bellesa de les muntanyes. Al pla les vaques i els cavalls ens han fet companyia, no cal oblidar que La Vall de Núria és a 1964 metres d’alçada, lloc on pasturen en llibertat tan uns com altres. Enguany feia poc que havien parit i portaven les vaques al costat els vedells que  aprenien a trepar, i les egües  els ponis que els seguien amb les potes encara maldestres.
 Nosaltres cada martí, desprès d’un bon esmorzar hem agafat la telecabina i amunt cap l’alberg del pic de l’àliga. Allí iniciàvem la caminada matutina cap a una de les rutes assenyalades, poca estona això si, que desprès calia tornar i una no està per grans travesses. Al fons el Pic d’Eina de 2786m. Nou Fonts de 2861m. Coll d’Eina de 2682 m. I el Puigmal més amagat de 2910.



Demà diumenge, 21 de juliol, tindrà lloc la VI cursa de l’Olla, enguany ho donaran en directe per TV3, corredors d’arreu hi aniran per competir, és una cursa molt dura, que recorre els alts cims de la Vall, com són el Puigmal, Pic de Segre, Finestrelles, Eina, Nou Fonts, Nou Creus, Fontnegre i Pic de l’Àliga, són uns 21,50 km. amb un desnivell acumulat de 3880, i un desnivell positiu de 1940. En uns punts frega la frontera amb França.
El guanyador de cada any és sempre el mateix, Kilian Jornet, els demès lluiten pels altres llocs darrera seu. L’any passat la  va fer en 2h.17’19’’. El màxim permès crec que són 5 hores. També es corre “La olleta” pels més petits de 4 a 15 anys, amb un recorregut adaptat per a ells. A la plana els espera els aplaudiments i els premis, la música i la família, tot un espectacle. L’any passat hi érem i veiérem el degoteig dels que anaven arribant més o menys extenuats, suats i cansats, però amb un somriure. La muntanya atrapa.
Kilian Jornet
La vall no seria el mateix, sense el Santuari. Cada migdia a l'una, les campanes canten els Goigs de la Mare de Déu i, dins els pelegrins la segueixen:

Verge de la Vall de Núria
voltada de soledats
que, inmòbil en la foscúria
i en vostres vestits daurats, 
oïu l'eterna cantúria
del vent i les tempestats









3 comentaris:

marisa ha dit...

Com m'agraden les teves cròniques!

Maria Dolors Giral ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Dolors Giral ha dit...

Saps que a l'església de Núria hi ha també una olla? La tradició diu que qui hi fica el cap troba la seva mitja taronja ràpidament. Amb els de la colla hi vam anar un dia i dels dos solters recalcitrants, un hi ha ficar el cap i, als tres mesos, ens presentava la seva nòvia i després dona. L'altre no en va voler saber res i encara segueix solter. Perquè veieu si les tradicions tenen o no la seva raó de ser.