dimarts, 23 de juliol de 2013

Des del balancí 23-7



Ahir a la nit la pluja ens va sorprendre. Després de sopar res no ho feia preveure i ens va despertar amb virulència del no hi ha remei perquè no valia la pena baixar a tapar coses ja mullades. Ahir ens varem passar el dia estenent coixins, rentant fundes, eixugant coses i més coses. I com que ens va sobrar temps ens va agafar als quatre grans que sóm per arreglar i endreçar trossos del jardí pendents del rampell. Aquesta nit ha tornat a ploure una mica i quan ens hem llevat i un cop trets els plàstics (no ens enredarà de nou) tot lluïa net i polit, flors i fulles, terra i gespa. Aquesta sensació paga la pena de la feina feta. Ara, l’ocell més descarat està al meu davant reclamant-me la racció diària; no està amb les ales “en jarras” perquè no pot però aquesta és la seva actitud. Avui volen per aquí dues papallones blaves de la mena que a Sant Julià sempre hi ha hagut però aquí mai. També he vist volar unes orenetes petites entrenant-se. Petites coses que m’omplen d’alegria i que fan el meu viure diari. No em cal res més.

La Meri m’ha posat a l’ordinador gairebé cinquanta pelis, o sigui que ja no puc tenir moments de mono. I amb la feina feta i tot resplendent em posaré a llegir Atlas de una añoranza imposible d’Anuradha Roy, que no ha arribat, almenys de moment, a arrossegar-me al paradís dels somnis lletrats.