divendres, 2 d’agost de 2013

DES DEL BALANCÍ-2-8


Del dret universal a la informació

Ja som a l'agost i els dies passen inexorables. Des del meu refugi de pau, sembla que sigui fora del món. No he vist ni un sol telediari des de fa més d'un mes i el meu dit no ha tocat cap botó de televisió, ni radio ni cap enginy. Com a banda sonora tinc les tórtores, el ventet, l'aigua de la piscina i veus humanes. Això no vol pas dir que estigui desconectada del món. Tinc els diaris i els llibres. En uns hi trobo l'actualitat més repel·lent i pertorbadora; ens els altres els somnis, l'experiència, el que sé i m'interessa.
És un estiu d'actualitat d'allò menys engrescadora. Tot és previsible i cada cop més embolicat i confós , uns espectacles mediàtics i polítics, fastigosos, dels de fer-te perdre la fe (si en tenies) en els qui "regeixen els nostres destins". Avui, però, he trobat un cert consol en un comentari de José Antonio Zarzalejos  comparant el discurs intencionadament exculpatori ( per a qui?) de Rajoy, comparant-lo amb un sonet de l'Alberti : La paloma. Sí, efectivament, és humà equivocar-se però de bojos, d'inconscients o de malèvols, afegeixo, seguir en el mateix camí i pretendre convertir-ho en una virtut. 
A sobre el llum de la piscina, una puput mostra el seu plomatge tan bell. Diuen que és un lladregot de nius aliens que utilitza per a posar els seus ous i que els covin uns altres. Potser la lliçó és allò de zapatero, a tus zapatos. O, si quiere ser felice, no analice, compañero, no analice.