divendres, 19 de juliol de 2013

DES DEL BALANCÍ- 19-7


   Com m'ho faré d'ara endavant per comprar uns metres de bandera catalana? i roba per fer unes estovalles a la mida de la taula de Nadal, cada cop més llarga? i trobar tarlatana o un tipus barat de tul per a fer mosquiteres pel meu balancí? i draps de cuina barats i bons? I les robes per les disfresses?... I tot això i molt, molt més, fent petar la xerradeta amb els dependents (enrollant-me com una persiana segons els meus fills que algun cop han presenciat l'operació).
   Jo estic de dol. Barcelona està de dol encara que no ho sàpiga. D'allí van sortir les primeres robes del meu aixovar, comprat a poc a poc mentre en Juli feia la mili a l'Àfrica i jo anava a l'Escola Massana, passant-hi pel davant gairebé cada dia durant set anys.
   Jo hauré de trobar succedanis, és clar, però la ciutat es queda sense un dels seus referents. Són aquestes coses que em deixen planxada. Com és possible, no que un negoci faci fallida sinó que un establiment tan i tan representatiu pugui caure sense que el mateix Ajuntament en prengui mesures? I no ve sol perquè aquest estiu en tancaran no sé quants.

L'enigma del dia és... de quin establiment es tracta?

1 comentari:

Cala Blanca ha dit...

Parles de l'Indio????

Si tanco els ulls puc recordar la olor que fa (feia) quan hi entres.

:-(