LA TRESCA I LA VERDESCA

M'està passant una cosa significativa. Llegint el diari, les questions polítiques , sobretot les relatives al nostre país(o països, més aviat), se'm fan un magma ideo-pràctic que m'impedeix entendre-les a primera ullada. Tot te una retranca tan poderosa que necessita intèrpret. I encara, perquè depèn del color polític d'aquest que al seu torn li cal intèrpret i etc, etc. No sé si és cosa de l'edat però o bé no entenc res o entenc tant que no vull entendre-ho.M'agradaria saber si això és normal o si he de fer meva la màxima de Bernard Shaw, crec,quant més conec els homes més estimo el meu gos. I això és greu perquè no en tinc ni en penso tenir. Seguint la lectura, veig que a l'Ajuntament els Reis els han dut un joc de l'oca i tot son d'oca a oca, i caigudes al pou i blancs que es tornen negres i negres que fan de blancs, etc. Sort que les ments pensants han trobat la solució pels pixaners de carrer: uns magnífics urinaris de preu mòdic (50 cts i 15' d'ús màx.). Costaran 72.000 € i compten 32.000 usos cosa que dóna que cada servei costarà 2,25€. Ara ho entenc això de la crísi!(Els Reis m'han dut una calculadora i crec que ja està amortitzada). Terrassa acull una mostra sobre la cultura funerària. Espero que facin visites guiades per a la Gent Gran. M'hi apuntaré. Ahir vaig anar a veure Un dios salvaje. Si voleu entendre el què és el diàleg i com la paraula fa aflorar el fons de les persones, no us la perdeu. Malgrat una Jodie Foster sobreactuada, està molt bé. I seguiria, i seguiria, i seguiria...però el carrer em crida i encara no he acabat de llegir el diari. Soc a les pàgines roses i el primer que veig és que la C.García Campoy té leucèmia. Anem bé.