L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 157

monument als corsaris en el port d'Eivissa

NIT DE REIS,

PER A TOTS VOSALTRES, UNA DE PIRATES

mapa de Formentera i església de Sant Francesc

Un petit preàmbul abans de tornar al nostre personatge d’ahir Isidor Macabich.

Les Illes Pitiüses i els corsaris

Els romans donaren el nom d’Illes Pitiüses , nom que fa referència a illes de pins, a Eivissa i Formentera.

En temps molt remots ens explica el guia de Formentera eren molt freqüent les incursions corsàries , en les seves terres. Ens fa adonar que en aquest petit tros de terra de 77 km. no s’hi trobava ni or ni plata, ni minerals, res de res , sols una agricultura minsa i algun ramat. Què buscaven doncs els corsaris? Una sola cosa, fer unes ràtzies de pillatge, una redada de persones i emportar-se-les per sorpresa cap a l’Àfrica, surtin amb vaixell pel Cap de Barberia , ruta sud –oest, molt més curta que la del nord cap a Barcelona. Del Cap de Barberia fins al nord d’Àfrica, era per ells un camí curt i ja en terres africanes feien transaccions dels formenterencs com esclaus i els venien a Amèrica. Per aquesta raó, la por de ser capturats com esclaus, l’ illa va restar quasi abandonada durant segles. Es torna a repoblar el 1726 al fer tres esglésies – defenses amb grans murs de grossor i espitlleres per disparar en cas d’atac de dins cap enfora. Les anomenaren Sant Francesc Xavier, Sant Ferran de ses Roques i El Pilar de la Mola, tots sota advocacions celestials.

Retorno a Isidor Macabich. Curiosament l’únic monument a nivell mundial als corsaris, es troba a Eivissa, és un homenatge al pillatge. Macabich va concebre la idea el 1906 al commemorar-se el centenari de la captura del vaixell corsari anglès “Felicity”. Va proposar construir un monòlit, idea que va ser acceptada pels eivissencs, que van obrir una subscripció popular per pagar les costes, col·locant-se la primera pedra el mateix 1906.

Els corsaris eren pirates, però amb patent de corso, això era legal a França i a Anglaterra, a Eivissa amb el vist i plau del govern també, ja que durant el s.XVIII els corsaris molts fills de la terra, van defensar Eivissa de les invasions indesitjades . El monòlit és obra de l’arquitecte August Font . En un dels laterals es llegeix: En lucha secular y heróica pugnaron por la Patria: Sea gloriosa y perdurable su memória.

Les peces de pedra tallades foren transportades gratuïtament per armadors eivissencs des de Barcelona (Montjuïc). L’activitat corsària fou una font d’ingressos i desenvolupament dins la precària economia de l’illa.

És divertit seguir el relat de la batalla entre el capità anglès Miguel Novella que governava una fragata i el capità Antoni Riquer Novella dels corsaris eivissenc, però això és tota una altra història.

Com que avui és dia de REIS podeu demanar a ses alteses reials la ressenya naval, i veureu que és molt divertida, jo ja l’he llegit.