RONDA I EL MUSEU DELS BANDOLERS 
Desprès de parlar-vos de pirates a Eivissa, he trobat a la bonica ciutat de Ronda el Museo del bandolero i ,amb una successió d’idees amb l’illa Pitiüsa,ara trobo una ciutat que mostra un museu on els bandits són homenatjats i recordats, com una part viva de la història de la nostra terra. És l’únic sobre el tema i pretén la difusió d’aquesta parcel·la de la memòria històrica, com a llegat cultural, en el passat recent dels pobles d’Espanya i especialment a Ronda i la seva Serralada. Noms com José Ulloa “El tragabuches”, Joaqiun Camargo “El Vivillo”, Pasos Largos, José Maria el tempranillo, Luis Candelas, Juan Manuel Lujan, Juan de Serrallonga i molts d’altres, tenen un lloc en el museu. També aquells que tenien la missió de capturar-los, com els Escopeteros de Getares fins a la creació de la Guardia Civil pel duc d’Ahumada.
Bandolers i contrabandistes, toreros i flamencs són els protagonistes de l’atmosfera llegendària que embolcalla a la Andalusia romàntica.
Si pot veure de tot: documentació històrica administrativa, (cèl·lules, decrets reals, partides de bateig, matrimonis, defuncions, llocs de sepultures, ordres de busca i captura, etc.), fotografia històrica, testimonis orals, restes de material, vestimenta de l’època i una gran extensió de portades de novelles , col·lecció de cromos i imatges de pel·lícules cèlebres que no anomeno per no trepitjar el terreny del Rafel, si no ho fa ell, ja retornaré al tema del bandits i altres lladres en el cine, tinc els noms de les pelis i els dels actors.
Capítol a part dedicat als viatgers romàntics, noms com Ricchard Ford, George Borrow, Washington Irving, el dibuixant escocès David Roberts, el mestre del dibuix francès Paul Gustave Doré, Gautier, Merimée, Dumas o Lord Byron, que portaren una visió particular d’Espanya en les seves narracions i imatges.
De José Mª “El Tempranillo” !Ah! senyora – dice sustrayendo la sortija de la mano de una mujer- una mano tan bonita no necesita adornos.
Bentornada! Fixa't que vaig entrar al museu del Bandoler de Ronda per una porta i vaig sortir per l'altra, pensant que no seria interessant. Ara em sap greu no haver-ho fet. Oi que és una ciutat preciosa?
ResponEliminaSi, és una ciutat preciosa, per tornar-hi; en quan als museus ni que siguin de temàtica que no ens interessa, sempre tenem per ensenyar-te alló que no coneixes i que li ha donat raó de ser. Us parlarè del museu del toro i dels toreros interessant tot i que jo sóc anti toros, però està allí i per ells és un orgull.
ResponEliminaAquest si que el conec. Com que la meva amiga és d'allí va voler ensenyar-me'l després de passejar en cotxe de caballs per tot el casc antic. Ella no ho havia fet mai i es moria de vergonya però jo m'ho vaig passar genial.
ResponEliminaBenvinguda tu i les teves notícies.
ResponEliminaAquest museu dels bandolers, tan desconegut! Deu ser molt divertit. Al dels toreros, si és el de la Maestranza sí que hi he estat i em sembla que us el vaig comentar en un bloc i tot.