L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 156

Isidor Macabich

Inicio la meva caminada en solitari des del barri de Marina davant del port d’Eivissa, cap a Dalt Vila on és troba la Catedral, l’Ajuntament , el Castell i les muralles. Pel camí una bonica plaça dóna espai a una escultura d’Isidor Macabich i Llobet (1880-1973), assegut amb posat seriós però reposat, té al costat un llibre obert on explica tota la veneració que els eivissencs tenen per a ell. Cal inaginar el que en una illa tancada com Eivissa als finals del s.XIX va representar. La seva família era originaria de Croàcia. Estudià al seminari d’Eivissa. Interessat per la historia, des del 1903 col·laborà en Los Archivos de Ibiza i ajudà a reaparèixer el Diario de Ibiza. El 1908 participà en el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, a Barcelona. Col·laborà en l’elaboració del que seria el Diccionari català-valencià-balear, i mantingué una llarga relació amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll.

Obres: Corsarios ibicencos, Es feudalisme a Eivissa. Santa Maria la Major, Pityusas-ciclo púnico. Ebusus-ciclo romano. Santa María-ciclo cristiano. Dialectals-poesia, Mots de bona cristiandat i l’últim Romancer tradicional eivissenc.

Al arribar a dalt de la meva caminada, ja en la plaça d’Espanya, entro dins el bonic claustre de l’Ajuntament, antic convent dels dominics i, trobo una exposició de retrats de “Fills il·lustres d’Eivissa del segle XIX i XXI. Com era d’esperar allí tinc per segona vegada un retrobament amb el nostre lletraferit. Allí faig amb permís del comissari de l’exposició la fotografia en la que el podeu veure vestit de canonge, al peu posa : Isidor Macabich i Llobet, canonge,arxiver,historiador i poeta.

No puc demanar aprendre més en un matí ple de llum a Eivissa. Però si, encara trobo molt i molt més, que demà us explicaré.