Ja s’han acabat de debò les vacances.

Ahir va ser la traca final amb una anada al Liceu a veure Petruixka amb sis nens (ni el més petit ni els dos grans). Va estar molt bé, molt vistós i la música d’Stravinsky, estupenda. És un ballet basat en un conte popular rus en que uns titelles de teatre al carrer, es converteixen en persones reals (o sigui una premonició de Pinotxo). Aquesta sessió formava part de l’educació sentimental dels nens que van quedar epatufiés amb el Liceu i també amb la màgia de l’espectacle. Que n’aprenguin que hi ha altres coses al món que no son les que veuen habitualment. La sessió es va completar amb un dinar “en un restaurant”. Total que s’ho van passar molt bé i malgrat les suspicàcies prèvies dels pares va ser força correcte sense major problema per part meva. Al estar tots junts s’esveren una mica però res que no entrés dins de la normalitat.

Demà comença la vraie vie, mes amís. Jo no tinc cap bon propòsit per l’any nou. Ja serà molt anar entomant el que ens vingui.