Ja he tornat de Saifo per celebrar els Reis amb tots una altra vegada. Confesso que aquests dies, algun cop, he trobat excessiva tanta trobada, tanta festa i tan enrenou, però avui que és la última sento una pinçada de nostàlgia pel que encara no ha acabat. Ara soc a casa, a la cova hi ha una munió de gent i pels mobles, escampats, regals i etiquetes per a tots. Estic escoltant música i ha sortit el sol. És el moment de més espera perquè no vindran fins la tarda. Recordo tants altres dies com aquest que m'és impossible no pensar-hi i d'aquí la nostàlgia. Però com que soc de mena optimista sé que la festa de debò me la farà passar amb alegria.. De tant com tinc m'agafa com una mena d'espant. I també de pensar en tant com falta, a prop i lluny. En fi no em feu cas, deuen ser els anys que m'estoven. Gràcies Sants Reis!
Benvinguda novament al Blog, ultimament era monocolor,pensava que estaveu tots dins el vaixell fantasma, mogut per l'udol del vent i somoguts per la tramuntana.Espero que els demès es vagin incorporant ja que anuncia el meteo.cat anticiclo, jo els esperarè tranquil·lamene asseguda vora la riba escribint.
ResponElimina