En els segles XV i fins el XIX, a la ciutat, naturalment, hi havia prostíbuls. L’Església i el Consell de Cent n’eren els administradors i reguladors, amb la sana teoria que els diners del pecat podien fer-se sants si servien per a la caritat. O sigui com ara, blanquejar-los. Aquests prostíbuls estaven ben reglamentats i organitzats i els llocs s’assenyalaven amb un cap de dona o d’home a la façana, es pintava de vermell el pis, i el número del carrer havia de ser més gros que la resta dels del carrer. La carassa més coneguda és la del carrer de Vigatans cantonada a Vidriers i dóna nom al carreret de la carassa. Però n’hi ja d’altres no tan conegudes i alguna realment difícil de trobar perquè, ja ho veureu, està en un segon o tercer pis.
Buscant, buscant carasses, vaig fer una pentinada pel barri de Ribera, detectant moltes altres coses. Aquí en teniu una mostra.
Ah i em falta parlar-vos de la carassa de la Catedral que, no sigueu malpensats és també políticament incorrecte però d’un altre caire.
La foto dels caps en un sac va dedicada al Rafel a qui aquesta truculència li farà gràcia, espero.
Gracias por el saco de cabezas, es muy sugerente, pero tienes otra que me ha recordado a "Tristana",
ResponEliminaquizá vivió aquí, es la que tiene la pierna de hierro en el balcón. es un recorrido por los callejones del horror: cabezas decapitadas y truculencias varias. No está mal, nada mal.
Sí, és brutal i de veritat, fa esgarrifar.
ResponEliminaDesprès de llegir-te em venen ganes de sortir al carrer, i buscar in situ tot el que retrates, és engrescador. El Rafel té un altre estil també divertit dins la truculència.
ResponElimina