clicant aquesta foto veureu l'album de la trescada d'avui

Un cop vist que sí, que hi ha treva de pluja, agafo el portante i a trescar s’ha dit. No cal dir que vaig amb idees fixes i també a la que salti.

El meu destí primer és el Museu d’idees i invents, del c. Ciutat 7. Allí m’he divertit i he vist coses que estan bé; he descobert xorradetes per regalar i d’altres m’han fet reflexionar sobre la creativitat, la inspiració i sobretot l’aplicació de tot això a la vida diària amb la intenció de facilitar-nos una mica les coses. Hi he vist també utopies de futur que potser no trigarem a que siguin factibles. Tantes coses tenim ja que no ens fem cabal del que representen: una lot, els paraïgues plegables, les regletes de la llum, els segells autoadhesius i milers més. Benvinguts el progrés i les facilitats de la vida!

A continuació al Col·legi d’arquitectes i una exposició sobre el triumvirat d’arquitectes Martorel, Bohigas, Mackay: MBM 60 anys d’arquitectura i ciutat. L’exposició de tantes obres seves ens fa comprendre molt bé la seva teoria arquitectònica dins de la ciutat i la seva particular manera de realitzar-la. Als que vivim en una casa seva ens interessa particularment però són tan representatius d’una època, la nostra, que crec que pot interessar a molta gent.

Tresca, tresca, cap al MACBA on m’espera Volums, obres de les col·leccions de la Fundació La Caixa i del propi MACBA. Bé, és clar, però el millor volum, de llarg, el propi contenidor o sigui el Museu en el que els volums i la llum que hi juga  el converteixen en mil escultures canviants a quina millor.

I després de tapar el forat que se m’havia fet a l’estómac amb tanta salivera gastada: cinema. Habemus Papam on un Michel Picoli grandiós, fa un paperàs magnífic. És un tema, el de el pànic a no ser digne o no estar capacitat per la feina encomanada , molt interessant. I també el seu contrari, el canvi no previsible, que tot ho trastoca i la inesperada adequació al càrrec ( Becket o l’honor de Déu). Aquesta pel·lícula, però ens mostra el drama i la comèdia i deixa a l’espectador que interpreti les motivacions. Deixo el comentari cinèfil als més preparats que jo, si poden deslligar el tema extern del de fons (no assenyalo a ningú, ejem, ejem) i la van a veure. Crec que val la pena, està molt ben feta tècnicament, i els actors, tots, boníssims. Hi ha escenes inefables.