Tenir un número de loteria a les mans unes hores abans del
sorteig, la nit de Reis, la vigília d’un viatge...moments màgics i ansiosos en
que la possibilitat és més engrescadora que la realitat.
Avui, vigília d’eleccions, és el mateix però de signe
negatiu. No cal expectar res, no hi ha il·lusió ni esperança. Hem d’aprendre a
aguantar la respiració per resistir almenys quatre anys. Les esperances, els
somnis, l’engrescament, són en un altre lloc, no en la realitat immediata.
Obrim els paraigües i resistim la pedregada ineluctable.
No deixo de tenir la sensació d’estar molt cabrejada. També
és inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada