LA TRESCA I LA VERDESCA

Diumenge

Amb els ulls molt oberts d'haver dormit amb "tursidus", veia el munt de roba neta que m'havia de posar. Tapada fins el nas m'embolicava, una estoneta més, amb l'olor tendre del sabó i els polvos de talc del bany d'ahir a la nit. Era diumenge! Poc després, amb el cap ple de croquetes de tirabuixó, el jersei d'angorina, els mitjons ben tivats i un llaç de papallona, sortiem al carrer. Teniem molta feina: missa, converses amb els senyors amb barret amics del meu pare i senyores amb una bèstia al coll que feia esgarrifances, passejada cap a la pastisseria i peixopalo de crema. Mmmmmm. La tarda, a casa, retallant, llegint, dibuixant, a vegades visites avorrides. De fet, després de dinar el dia es girava a corrent, i lentament, declinava. Com puc recordar tan plens uns dies tan buids? Ah, és clar: era feliç.