dijous, 17 de novembre de 2011


clicant aquesta foto veureu l'album de la trescada d'avui

Un cop vist que sí, que hi ha treva de pluja, agafo el portante i a trescar s’ha dit. No cal dir que vaig amb idees fixes i també a la que salti.
El meu destí primer és el Museu d’idees i invents, del c. Ciutat 7. Allí m’he divertit i he vist coses que estan bé; he descobert xorradetes per regalar i d’altres m’han fet reflexionar sobre la creativitat, la inspiració i sobretot l’aplicació de tot això a la vida diària amb la intenció de facilitar-nos una mica les coses. Hi he vist també utopies de futur que potser no trigarem a que siguin factibles. Tantes coses tenim ja que no ens fem cabal del que representen: una lot, els paraïgues plegables, les regletes de la llum, els segells autoadhesius i milers més. Benvinguts el progrés i les facilitats de la vida!
A continuació al Col·legi d’arquitectes i una exposició sobre el triumvirat d’arquitectes Martorel, Bohigas, Mackay: MBM 60 anys d’arquitectura i ciutat. L’exposició de tantes obres seves ens fa comprendre molt bé la seva teoria arquitectònica dins de la ciutat i la seva particular manera de realitzar-la. Als que vivim en una casa seva ens interessa particularment però són tan representatius d’una època, la nostra, que crec que pot interessar a molta gent.
Tresca, tresca, cap al MACBA on m’espera Volums, obres de les col·leccions de la Fundació La Caixa i del propi MACBA. Bé, és clar, però el millor volum, de llarg, el propi contenidor o sigui el Museu en el que els volums i la llum que hi juga  el converteixen en mil escultures canviants a quina millor.
I després de tapar el forat que se m’havia fet a l’estómac amb tanta salivera gastada: cinema. Habemus Papam on un Michel Picoli grandiós, fa un paperàs magnífic. És un tema, el de el pànic a no ser digne o no estar capacitat per la feina encomanada , molt interessant. I també el seu contrari, el canvi no previsible, que tot ho trastoca i la inesperada adequació al càrrec ( Becket o l’honor de Déu). Aquesta pel·lícula, però ens mostra el drama i la comèdia i deixa a l’espectador que interpreti les motivacions. Deixo el comentari cinèfil als més preparats que jo, si poden deslligar el tema extern del de fons (no assenyalo a ningú, ejem, ejem) i la van a veure. Crec que val la pena, està molt ben feta tècnicament, i els actors, tots, boníssims. Hi ha escenes inefables.




2 comentaris:

marisa ha dit...

Nena, quin reportatge! Sensacional! L'he vist tres cops, un darrera l'altra i encara ho tornaré a mirar per a gaudir dels detalls (vull llegir les inscripcions en llatí)
Una visita guiada i un taller al Museu dels Invents és el regal que li fa la Sílvia a l'Arnau i companys d'escola pel seu aniversari.
Al Col·legi d'Arquitectes hi ha la maqueta de la Casa dels Xuclis de l'Afanoc a on jo col·laboro. MBM ens l'ha fet de franc en uns terrenys que ens ha regalat la Dipu.
Et felicito per la trescada.

Rafel ha dit...

En la peluquería de la calle Ferlandina estuve el año pasado en un recital de poesía erótica, fue muy divertido. Muy bueno el reportaje fotográfico.