LA TRESCA I LA VERDESCA

L'altre dia, vaig conèixer per La Vanguàrdia, una pintora de la qual no recordo haver-ne sentit a palar mai i que acaba de fer cent anys. Àngeles Santos Torroella, germana del crític d'art..
Em va intrigar tant el que deia l'article que vaig començar a indagar pel meu compte.
Simplificant us diré que va néixer a Portbou i que va viure a diversos llocs degut a la feina del pare. Als disset anys va començar a pintar uns quadres inquietants, imaginatius a cavall entre el surrealisme i el realisme màgic. Enèrgics i molt personals aquells quadres van impactar molt favorablement als qui la conegueren: els germans Cossío, J. Guillén, Concha Méndez... Juan Ramon Jimenez li va dedicar un rettrat escrit.
Aquesta etapa va durar tres anys en els quals va pintar trenta quatre quadres dels que actualment només se n'han detectat set (tres d'ells al Reina Sofia).
Va deixar de pintar perquè l'angoixaven i trobava que eren tormentats i plens de pulsió de mort. Va acabar amb un colapse nerviós que la va dur a un sanatori mental. Després va conèixer el pintor Grau Sala i amb ell  es va casar i va viure més de vint i cinc anys a París, abans de retornar a Barcelona. A partir del seu casament només va pintar flors i interiors, a l'extrem oposat dels seus primers i especialíssims quadres.
Un cas clar de'una vida atorentada ( segurament podriem dir-ne escarmentada) que dóna el millor de si mateixa fins a trencar-se. Pura contradicció entre la noia moderna i que expressa el seu propi món amb clarividència i l'acontentament burgés de pintora de flors.
El seu marit, de pintura, bona i en general , amable i "fàcil de penjar" en va tenir alguna responsabilitat? Va ser el  preu a pagar per a salvar-se d'aquella angoixa que tsnt l'havia trsbalsat?
Pel seu fill, el pintor Julian Grau, la seva mare és un enigma.
Com les seves millors pintures .

Aquest comentari ha estat publicat l'11 de l '11 de l'11, a les 11 i 11, una hora i dia com tots els altres però que té la seva gràcia curiosa.