LA TRESCA I LA VERDESCA

Modelar i fer atuells en fang és una de les primeres activitats humanes. Ben aviat, els homes van descobrir la particularitat de l’argila, de poder adoptar qualsevol forma i per tant la capacitat de crear amb ella, molts atuells perfectament adaptats a la funció a que estaven destinats : guardar, conservar, coure, transportar, protegir etc. Ja de ben antic, a més de funcionals, presentaven un plus de bellesa formal i decoració. El fang també servia per a crear objectes purament decoratius i d’altres destinats al culte, a la màgia ... Podríem dir que era bo, bonic i barat.

Quan més avançada és una civilització, més complexa, més diversificades són els seus utensilis. No cal sinó pensar en les llars actuals, són centenars: paelles de diverses mides, pots i olles de formes innombrables, ganivets per a cada mena de tall, estris específic per a cada funció, etc. Al mateix temps tenim també una tendència a la gratuïtat; el bibelot, la peça decorativa sense utilitat, són una constant. Ara que, pensant-ho bé, tot en té d’utilitat, encara que només sigui la d’omplir el desig d’imitació, de competència, d’accés a una suposada bellesa ...

Tot això ve a tomb per una exposició que es va inaugurar ahir al Museu de Ceràmica. Es diu terracotes de l’antiguitat i en ella es mostren, amb peces arqueològiques, els diversos usos de les peces ceràmiques, en particular com a vehicle d’idees i creences, entre els pobles de la Mediterrània.

També es mostra la fascinació que ha tingut “l’art antic”al llarg dels segles amb peces que són un calc d’altres de molts segles abans. I acaba l’exposició amb una peça, un vas etrusc i una de Picasso que no cal comentar, perquè per si sola ja parlen.