PANEM ET CIRCENSES XLV

Avui dedico aquesta secció a la Ma. Teresa.

Tal com us vaig dir, dins la celebració de la Festa Major del Putxet, avui he assistit a CAPVESPRE AMB CANÇONS DE SEMPRE, un recorregut per diferents estils de música antiga i catalana tradicional.

Perquè us en feu una idea us poso la imatge del jardí romàntic de la torre modernista del carrer de Portolà núm. 6 a on la soprano Olga Miracle, acompanyada al llaüt i la tiorba per Noemí M. Agell, ens han delectat amb la seva actuació.

Per si algú no ho sap (jo mateixa) el llaüt és un instrument de l'època medieval, aquest concretament dit de 7 ordres. I la tiorba, germana gran del llaüt es va crear quan es va creure convenient afegir notes més greus, té 14 cordes. Han començat amb unes cantigas d'Alfons X, concretament Santa Maria reina do dia, en galaico-portugués; han seguit amb altres peces de l'edat mitjana per passar posteriorment a l'època barroca, vuit peces d'autors italians dels primers anys del segle XVII, d'estil dit recitatiu, destacant el seu màxim exponent Claudio Monteverdi i el seu "si dolce é mio tormento". També han tocat una peça de Girolamo Frescobaldi. Seguidament "Si canto" considerat l'himne de la cançó tradicional occitana. A continuació "El testament d'Amèlia" canço tradicional catalana, "El cant dels ocells" i "la ploma de la perdiu".

Des de 1999, Noemí M. Agell i Olga Miracle, sota el nom de grup i projecte Arie Musicali, treballen conjuntament la interpretació musical amb criteris històrics i la recerca musicològica del repertori que interpreten, de l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc.

Prop d'un centenar de persones hem omplert el jardí mentre el sol es ponia. He passat tota l'estona prenen nota per tal de no quedar malament davant la nostra erudita amiga. Espero que us agradi. Jo he gaudit MOLTÍSSIM!