Aquest és un magnoli en flor que hi ha a la gracienca Plaça del sol. Ara és el moment de màxim esplendor d'aquests arbres, i les seves flors són un compendi de bellesa visual i olfactiva (i també, potser, de records). Com cap altra, les magnòlies són especials i particulars: totes s'assembles però no tenen res de convencional. Cada una guarda la seva personalitat. Què vull dir? Doncs la margarida, la campaneta, els conillets i mils i mils d'altres són sempre iguals de forma. Podries fer-les-hi una foto i no sabries de quina es tracta, són clòniques. Les magnòlies, senyorials i contundents mostren la seva bellesa única. En realitat són una mica excessives, tan exòtiques, i carnals com una dona d'una illa verge del Pacífic. És difícil aguantar l'olor i la meravella d'una d'elles a dins de casa però són precioses vistes a l'arbre. Aprofiteu, ara que de tan noves i tendres, encara, semblen innocents i pures. 
Me'n vaig a la plaça del Sol, vergonya... ahir hi vaig passar camí de la Plaça de la Vila i no vaig veure les magnolies.
ResponEliminaQuan van fer nou tot el carrer Gran de Gràcia amb el soterrament de les escombraries i altres coses, van plantar magnoliers tot el llarg del carrer, dient que eren molt bons per lluitar contra la contaminació. Més d'un els vam compadir. De primeres, eren uns arbusts amb quatre fulles però ara ja són uns arbrets florits la mar d'aparents. Vés per on!
ResponElimina