Olor de sentits
Al sortir de la llibreria del carrer Major, de cop, una olor fortíssima em fa aixecar el musell i, com un gos, buscar-ne l’origen.
És un til·ler en espetec de florida. Grups de flors, com ramells grocs, pengen de totes les branques, mig amagades per les fulles lluentes de la pluja del matí. És una olor intensa, gairebé diria sòlida, carnal, dolça i alhora fresca. Una olor de primers dies de calor i estiu, de taula parada i esmorzar de tomàquets amanits i pernil. No podria ser un esmorzar dolç que barrejaria les olors fent-les jugar a fet i amagar. És una olor de dutxa i cabells molls al vent, de màniga curta i sandàlies. De llibertat.
Voldria allargar els braços i arribar-hi. Deixar que l’olor em regalimés ficant-se per les sises i l’escot, amarant-me el pit, la panxa, el sexe i les cames. Collir-ne algunes per trobar, ja a l’hivern, i amb mel, una mica de primavera en una tassa de te.
Si hagués pogut m’hauria instal·lat en una gandula al mig del carrer. Però els mals pensaments que em vindrien, segur que es farien visibles.
Prosa poética com sempre tan encertada. M'he tornat ximple busan el significat de mussell, al DEC,al F.De B. Moll, al de sinómins, res... intuia olfacte, coll, nas, narius, res. Finalment vençuda he trucar al meu assessor lingüístic i m'ha dit que segons el Fabra és: part sortint de la cara i boca de certs mamífers i peixos, equivalent a MORRO.Tossuda que una és, ja tinc una paraula nova.
ResponEliminaRetorno al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i trobo MUSELL, morro.
ResponEliminaFixa't el valor, no ja de la paraula sinó d'una lletra perquè ho buscaves amb dues ss i és amb una.
ResponElimina