PEDRA DE TARTERA
Desprès d’uns dies de pròrroga, avui última representació de “Pedra de Tartera” de Maria Barbal, al Teatre Romea. No me la he volgut perdre. M’ha agradat molt. El text fidel al que va escriure la seva autora fa ara vint-i-cinc anys i, que se situa en un entorn rural de muntanya, al Pallars. La pronuncia en català occidental (dialecte pallarès) li hi dóna com més arrel a la terra. Recordo molt bé que quan la vaig llegir fa molts anys va deixar-me petjada.
Crec que algú de vosaltres ja la ha vist fa setmanes, i com que l’obra de la Maria Barbal és prou coneguda no explico res més, sols donar fe que el desarrelament obligat, la pobresa i la guerra marquen aquesta historia.
Jo la inclouria dins la línia argumental de Pa negre, de la Plaça del Diamant, i de la novel·la de la Mª Dolors, que aviat veurà la llum “La finestra”.
Bon treball el de l’Àurea Márquez, que broda el seu paper de Concha, així com els dels altres actors. Conegudes les paraules que donen nom a l’obra :”Em sento com una pedra amuntegada en una tartera, si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres pedres rodolant cap avall. Si res no s’atansa, m’estaré quieta dies i dies”.
La novel·la és una meravella. A mi és una de les que em va impactar de debò. M'he perdut la representacióm per aquelles coses estúpides d'esperar que una amiga que havia de treure les entrades ho fes, Segur que quina ràbia!
ResponEliminaJo també me l'he perduda i mira que en tenia ganes! La novel·la és intensa i impactant.
ResponEliminaNo la he llegida. Ara estic amb el llibre d'en Borja. Així que l'acabi, voldria llegir-la. Alguna me'l deixa?
ResponElimina