PANEM ET CIRCENSES LIII

Com que demà no tindré temps, copio avui una pàgina (de les més de 30) de DIADA DE CORPUS, del Costumari Català de'n Joan Amades. Acabo de rebre un munt de fotos de la processó de Corpus de la ciutat de Granada, amb els altars aixecats davant de les cases i els terres coberts d'herba. Quina enveja!

Diumenge, en Lluís i jo anirem a la processó de Barcelona. Les dones encara duen mantellina negra i un ciri a la mà. Treuen els gegants i el bestiàri i al final tots s'inclinen davant la Custòdia -el tron de Martí l'Humà-.

"El dia d'avui és considerat c0m una de les tres festes solemnes de l'any, junt amb Nadal i la Pasqua de l'Anyell, i com un dels tres dijous resplendents, amb Dijous Sant i l'Ascensió, com ens diu la parèmia.

En les antigues crides del Consell hom privava de treballar el dia d'avui i de lliurar-se a feines bastardes i servils. Des de sempre, la gent ha fet festa i hom ha tingut per pecat treballar. Àdhuc de feines casolanes indispensables, hom en feia les menys possibles. Hom creia que qui treballava el dia d'avui, restava condemnat. La llegenda de la bugadera d'Horta, que el riu se la va emportar perquè va anar-se a rentar el vestit per anar bonica, hom la referia també el dia de Corpus.

Mentre, per recomanació del Consell, el veïnat enramava i embellia les obertures i les parets dels edificis, la ciutat al seu torn encatifava el sòl per tal d'allisar-lo i de fer-lo més transitable. Des de temps vells que els carrers eren coberts amb joncs i boga. En nomenar un nou hortolà de la Ciutat, l'any 1609, es fa constar que va obligat a procurar el necessari per a les enramades del dia de Corpus. L'any 1715 encara s'emprava boga i aquell any forer portats sis pins de Montcada.

Des de la institució de la festa, que el cos municipal publicava una crida per la qual manava a tots els ciutadans que escombressin i tinguessin ben neta la part del carrer que donava davant de llurs cases, per tal de retre més reverència al Santíssim. També era manat que fossin empal·liades i adornades les cases. Aquest costum s'ha observat fins a temps recents.

Hom havia guarnit l'altar de la Seu amb gran profusió de flors i amb garlandes que travessaven de banda a banda i que penjaven graciosament de les llànties i dels salamons. Les garlandes eren fetes amb cireres i d'altres fruites i amb hòsties grosses, de colors, enfilades pel mig, molt espesses i alternades amb fulles d'heura. Les cireres i la verdor que embelleixen el sortidor de l'ou com balla, als claustres de la Seu, poden ésser un bell record d'aquest costum avui perdut.

Al matí solien sortir noies, i les dones en general, a collir ginesta i sobretot roselles, per adornar les capelletes i altars, i per tirar-les a la Custòdia quan passés. També era corrent tirar fulles de rosa.

Un cop havia passat la processó, la gent recollia les restes vegetals, mig trepitjades i maleses, i les cremava al foc de la llar, per tal que el fum allunyès de la casa el diable, els mals esperits ila desventura en general".