LA TRESCA I LA VERDESCA

LA GRÀCIA DE GRÀCIA

Ahir va tocar, de nou, Gràcia. L’excusa va ser veure les obres als balcons de què ens parlava la Maria Teresa.

A mi, Gràcia em fa gràcia perquè és un compendi de tota l’arquitectura nostra. Encara allí s’hi poden trobar casetes directament sorgides de l’època rural i també grans masies; d’altres, menestrals d’ínfima estructura que actualment van molt buscades per rehabilitar-les, cases sense pretensions i cases amb ínfules, una mica de tot “como en botica” que diuen els castellans i que podríem traduir com a la vinya del senyor. Però les que més nombroses són les cases d’últims del segle XIX i a la ratlla del XX, quan Gràcia es va annexionar a Barcelona i els negocis florien com mai. Cases ben fetes, de l’època en que els oficis eren cosa molt sèria i en les que els petits detalls són potser el més interessant: petits finestrals de servei fets amb maons, ferros de corriola (d’aquests un dia us en parlaré en detall perquè és un tema que m’interessa molt), portes massisses, poms i panys, acabaments, ràfecs, aplicacions en ceràmica etc. I després la bogeria del Modernisme, amb les seves corbes desbordades, floritures, ferros forjats, jardineres, volutes etc. També hi ha una bona mostra dels anys vint i trenta molt més simples, amb decoracions geomètriques i poca ornamentació o, si n’hi ha és molt geomètrica o sòbria. Tots els estils apareixen com en cercles concèntric d’un llac quan hi tires una pedra: el nucli més central és el més interessant, i a mida que els carrers es dispersen tot es va dil·luint fins a arribar a la desangelada modernitat. De tot això vaig anar trobant i rumiant, ahir a la meva passejada. Ara us en faig un petit tast clicant a la foto de portada.