Premi d'Honor de les lletres catalanes 2011Muriel Casals, directora d’Omnium, fa el discurs institucional, ponderat però abrandat i mostra com Omnium segueix fidel a l’esperit fundacional de llengua, cultura, país, representat també per Manent.
L’escenari és fa la festa de la memòria. Quatre figures llegeixen textos del guardonat. Poesia, crònica... la paraula dansa entre diverses veus que li fan la música que obre, en la glosa del guardonat, la Pilar Garcia Sedas, dibuixant el perfil de l’escriptor. Ombres de les ombres dels records: una maleta, signe de clandestinitat en el pas del temps. Tot es fa ombra per manifestar la claredat de la proposta. Trencadissa, desconcert i lluna plena en un barret; els llibres puntuen l’espai i el temps. Pluja de papers de mil escrits, testimonis, fets de la revolta, mentre esclata un ideal, mig explicat per l’emoció del company, de l’amic Xavier Polo. I... baixa l’Esperit Sant en forma de Jordi Pujol, que volent escurçar el temps es passa el temps explicant com (ell i ) Manen ha estat omnipresent en tot allò que contribuïa a fer pàtria. Els cavalls cavalquen sense aturador, les muses vetllen aquesta gent tan singular que creu que els ideals son defensables i que, malgrat tot, conserven l’esperança.
Finalment apareix Albert Manen, convalescent i fràgil. La Múriel i el seu fill es fan valedors del seu testimoni.
I, com sempre, s’acaba l’acte amb aquell cant que ens recorda com som de diferents els d’aquest poble, que es creixen amb les derrotes i conserva l’esperança i el desig i dels seus escriptors i poetes en fa bandera. No sé si mai veurem aquesta Catalunya triomfant però l’ardor patri, això sí, està assegurat.
"Oigo, patria, tu aflicción y escucho el triste concierto que forman, tocando a muerto, la campana y el cañón" ....Caramb, Mª Dolors, què patriotic!
ResponEliminaSi, però envoltatd'un núvol irònic, espero que visible i previsible.
ResponElimina