L'Enigma de la Tresca

On, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, és?

La solució de l'enigma de la setmana passada era al balcó del primer pis d'una casa de la Plaça de Santa Maria del Mar, mirant a l'entrada, a mà dreta. Aquestes ensenyes que feien referència a l'ofici o establiment havien estat molt populars. Era la forma de publicitat més evident. Ara, el vandalisme arquitectònic n'ha eliminat la majoria. Aquest és dels pocs antics que resten a lloc.

Devia ser d'un armador o potser d'un establiment de subministraments navals. Ara penja del balcó de casa de l'Emili Gasch (el fill de Sebastià Gasch). Ja li preguntaré exactament què anunciava.

Les imatges d'identitat provenen del món romà. Ells, penjaven d'un clau els productes que es veneien, despré es va buscar un objecte representatiuique es penjava d'un pal perquè es veiés de lluny i finalment van sorgir les ensenyes en llauna, fusta, pedra llaurada, ferro etc. Eren la imatge icònica que tothom podia entendre i que els distingia dels competidors. Ara, en general se sap llegir i potser no son necessàries però eren tan maques! Si penseu en termes d'infància segurament en recordareu algunes : la Gran camisa, la mà enguantada del c. Gran de Gràcia, , les bacines de les barberies, un matalasset, unes olleres, una clau... On han quedat els materials dels nostres somnis ?