L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 175

TERRA ALTA

Ahir un dia clar i solejat decidirem fer un tomb per la Terra Alta. Primera parada a Horta de Sant Joan, un poble amb carrers costeruts que ja coneixíem, però on sempre és agradable fer una parada i retrobar-nos amb el Centre Picasso, situat en l’antic hospital, edifici renaixentista construït l’any 1575 , i on s’exposen de manera permanent les reproduccions facsímils de gairebé totes les obres produïdes per Picasso durant les seves dues estades a Horta , així com les realitzades en altres indrets però vinculades al poble.

La primera planta recrea l’estada des del juny del 1898 fins el gener del 1899, quan el seu amic Manuel Pallarés el convida a casa seva a refer-se de la varicel·la, malaltia que l’havia deixat molt tocat. Picasso tenia 16 anys i era un noi de ciutat, l’impacte amb la natura li fa descobrir oficis nous i paratges plens de llum, comença a dibuixar esbossos, pinta, i en ells reflexa la vida de l’època.

Retorna el 1909 amb la seva companya Fernande, l’estada és d’uns cinc mesos i ja llavors Picasso ha iniciat el cubisme, en aquest cas el cubisme geomètric. Els facsímils de la segona planta són obres que es troben la majoria en el museu de Barcelona, així com a París, Frankfurt i Basilea. A destacar el seu intent d’unir la que terra que estima amb la dona que també estima.

A la sortida visita a la bonica l’església gòtica de Sant Joan Baptista i caminada pels camps fins a trobar “ Lo Parrot” una olivera bimil·lenària de 8 metres d’alçada i un perímetre de 15 metres.

Camí de Gandesa, aturada per dinar al Mas del Cigarrer, un restaurant amb allotjament rural (Marisa per si t’interessa), dinar ben servit, escudella barrejada, mongetes amb botifarra i vi de la comarca, gelat i cafè. La vivència de la tarda és més trista, visita a Gandesa del Museu de la Batalla d’Ebre, instal·lat en un espai ampli i modern, que ens porta per la memòria, la història i la reflexió critica. Mapes projectats a terra, audiovisuals, veus, fotografies, objectes personals, cartes, obusos, eines de matar, farmaciola de campanya, una recollida de tot el material trobat i, sobretot l’horror de tota guerra.

Ens refem dins l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, inicialment de l’època dels Templers i reformada diverses vegades. Té un altar dedicat a la Verge de la Fontcalda, no ens ha donat temps d‘anar al seu santuari, prop del riu Canaletes però la imatge i les explicacions que ens donen de les aigües termals medicinals conegudes ja pels romans ens hi apropen.

Tornada a Barcelona amb ganes de compartir amb vosaltres el blog.

Lo Parot