A empentes i rodolons

PARIS, OH PARIS!

Mireu qué cofois estem esmorzant al tren camí de Paris. Dia 23 de Març a les 8,30h. arribavem. Mirà que n'es de lletja l'estació d'Austerlitz, vella, deixada, però... si el destí es Paris tot es perdona. I això que, tot just arribar, uns militars amb les armes a punt, ens donen la benvinguda (?) Deu ser pel desgraciat tema de Tolosa.

La primavera ha arribat a Paris abans que aquí. El sol no ens ha deixat ni un moment, caloreta, luminositat (la ciutat llum, sens dubte) i els arbres començant a florir... fantastique!

Primera exposició: Musée Rodin, les escultures del jardí i una exposició temporal: 300 dibuixos de noies nues "capturant el model". (pot ferir la sensibilitat, deia el cartell de l'entrada, exagerat) Una certa descoberta de Rodin com a dibuixant. Interessant.

Segona: Musée d'Orsay (la foto s'ha posat al començament quan la volia posar ara): DEGAS ET LE NU. Estupenda exposició. Molt bona selecció. M'admira sempre la tasca dels comisaris de les exposicions. Saber a on està cada quadre, encara, però recordar-ho i fer una selecció apropiada havent tantes opcions, i tenir contactes amb tots els museus per a aconseguir els prèstecs! Una altra descoberta, Degas molt més enllà que les seves ballarines. Us agradarà.

El sopar del primer dia, típicament francés: Soupe a l'oignon, terrine de campagne, mousse.

Aquesta vegada estavem al Hotel des Arènes, al carrer Monge. Com deia en Marçal "no li podem donar la culpa a ningú perque l'hem escollit nosaltres". Tot petit, l'entrada, l'habitació, el bany, la inteligència del recepcionista, però la finestra dona a les Arènes i encara que només 1/3 part de les pedres és original, resulta un oasi en mig del brogit de la ciutat.

Escapada a REIMS.

Reims, capital del champagne, ja sabeu, la nostra beguda favorita bé valia una visita a la ciutat. Amb un tren TGV en 45 minuts hi erem allà. El sol continuava lluint d'allò més. Anar en avió és traslladar-se, anar en tren és viatjar, molt més interessant.

Ciutat molt maca i cuidada, que vam recòrrer de banda a banda. La Catedral (una foto està davant de tot perquè no se posar-la aquí) i la Basilique de Saint Remy són patrimoni de l'Unesco. Tenim moltes fotos que ja ensenyarem. La Catedral es a on, durant molts i molts anys, els reis prenien possessió del càrrec. A Saint Remy està enterrat Carlemany. Es fa cultureta viatjant, oi que sí?

Una copa de champany La Veuve Clicqot (s'escriu així) a s'hora baixa, que diuen els de ses illes, va ser el colofó perfecte d'una bona descoberta.

Els nostres barris preferits: Le quartier latin (La Sorbonne, llibreries especialitzades, animació constant, restaurants a cada porta, joia) i Montmartre (la place del Tertre (massa masificada, pobres pintors) i els seus carrerons, casetes blanques, places petites i amagades. Vam fer una llarga passejada per tot Montmartre i, enredats per algú que no recordem, pel cementiri, que no ha aportat res de nou a les nostres vides, molt brut i abandonat.

A la Sainte Chapelle (quina meravella de gòtic, amb les vidrieres del segle XII la major part encara originals!) un concert de peces populars, Les Quatre Estacions, el Canon de Pachelbel i l'Adaggio d'Albinoni, molt ben interpretades per la petita orquestra Els solistes de França, amb un violinista de categoria. Emocionant!

Diumenge, les últimes exposicions. Aquesta vegada no hem anat al Louvre perque no anunciaven exposicions temporals.

Al Grand Palais, dues: Beauté Animal. Quadres, gravats, dibuixos i escultures de totes les èpoques amb temes d'animals; també llibres de zoologia. Durero, Goya, Giacometti, Bonnard, Van Gogh, Rembrandt, etc.etc. Aquí encara es fa més evident la perícia del comisari de l'exposició.

I per acabar: Helmut Newton , fotògraf de moda i de publicitat, mort fa uns pocs anys i que va ser una revolució als anys 60 i 70. En Marçal el coneixia molt. Nois i noies! quanta gent despullada!

No se si mai he vist tantes dones nues (de Rodin, de Degas i ara, ben reals, les de Newton). Moltes fotografies són espectaculars.

I aquí acaba l'escapada, ben aprofitada com veieu. Un dia vam dinar davant del Moulin Rouge, un altre dia a les Champs Elysées, van passejar pel Bois de Bologne, vam entrar a Nôtre Dame, etc. etc.

Ja sabem que hi ha altres llocs interessants però a en Marçal i a mí, sempre ens quedarà Paris!