Miris allà on miris hi ha primavera. Tot sembla nou i no ben
bé acabat; però el millor de tot, no hi ha cap dubte, són els colors. Tan nets,
tan tendres, tan subtils... que et reconcilien amb una certa idea de l’entorn
ciutadà. Podeu imaginat un paisatge cibernètic on el rosa d’un gerani no existís?
On el verd peludet d’una branca fos un tros de metall?, on en mig d’un
descampat només el plàstic regnés? Ens ofegaríem en pocs dies. Tothom pot eliminar
una mica d’aquest desconsol, tots podem posar una gota del perfum d’una flor,
tots podem gaudir una mica del que encara tenim: la primavera.
M'ha agradat molt aquest text tan líric.
ResponElimina