Boira a la carretera a quarts d'onze Fantasmagòrica
Aquest cap de setmana hem estat a Sant Julià. Feia força fred però hem treballat tant que ni ho notavem. Ara que ja s'han acabat les goteres, les canonades ens han preparat un festival Buigas amb aigua que sortia pels llocs més impensats i inversemblants. Em pregunto si arribarem a poder gaudir d'un cap de setmana "normal". Els meus records de passejades i excursions i que per pura nostàlgia em vindria de gust de fer, de moment, són una entelèquia. Sort que el castell, Cànoves, Pleuna, Altarriba, la Quintana i l'Albareda segueixen al seu lloc tot i en alguns casos "modernitzats", convertits en restaurants, o altres coses pitjors. Cal que ens afanyem abans el progrés no els engoleixi a igual que s'ha cruspit els prats, les vaques, els moixernons, els aplecs i molts camins, cases i personatges. Ai el progrés! Ai la nostàlgia! Només (i és molt) ens queda l'escriptura i el seu poder d'evocació i recreació
Molses al peu de les bardisses Entre fulles seques, apunten les violetes
M'apunto al teu comentari, magistral la frase de'n Barbeta, llegir molt i escriure bé.
ResponEliminaI trobo que sí, les imatges amb la boira...les acaballes de l'hivern... i sobretot aquestes humils violetes, per a mi sempre nostàlgiques...evocadores de molts records d'infantesa.... tens raó el progrés pot esborrar coses, però ens queda la memòria i sempre les podem escriure per evocar-les.