Pot començar com un joc... n’hi ha prou amb una frase sentida
i decideixes que és aquesta, l’extreus de la conversa com un cirurgià que amb
les pinces agafa un tros de teixit i l’aïlla, per exemple: el meu difunt marit, quan varem celebrar les noces de plata, és una
frase òptima per començar... quina frase tan bona, la repeteixes un parell de
cops, la paladeges, una bona apertura, com unes bones cartes en un pòquer. Qui
sap què compondràs aquesta tarda, es magnífic escriure a la tarda una peça absurda
però lògica que les veus dels altres t’han regalat, alguna cosa ben diferent de
la història que han explicat i que et pertany només a tu perquè ells, amb una
història així no sabrien què fer-ne, ni tan sols la reconeixerien. Serà un
mosaic que aquesta tarda miraràs amb ulls àvids, sorpresos al veure com una
paraula encaixa amb l’altra fins a crear un assumpte que no existia i que ara
sí: la teva història.
Antonio Tabucchi- L'àngel negre
Ahir al vespre, anant cap a Austerlitz, vam comprar El Pais i vaig assabentar-me de la mort d'Antonio Tabucchi, que tenia exactament la mateixa edat que jo. Com que fa tant de temps que el coneixem, creia que era més gran. I de fet sí, era gran, molt gran en saviesa i en sensibilitat. Quan vaig estar a Lisboa feia poc temps que havia llegit "Sostiene Pereira" i recordo com vaig disfrutar revivint el que ell podria haver sentit a la seva ciutat favorita, segons deia.
ResponEliminaMolt encertat i estimulant el texte que ha transcrit la Maria Dolors.
Em meravello quan llegeixo gent que sap escriure i Tabucchi ens ha deixat bona obra. Malole bona tornada.
ResponElimina