dilluns, 12 de març del 2012

a empentes i rodolons

The artist.- Com que no entro gaire al blog, no n'estic segura de si s'ha parlat d'aquesta peli. Per si no s'ha fet dir-vos que és molt i molt recomanable. Surts del cine amb un somriure plàcid i això ja és molt. Molta cura en els detalls, denota una gran estimació pel primer cinema, una història ingènua, previsible, si, i què? La posada en escena és tan encertada! Ni t'en adones de que la peli és muda, resulta molt expresiva. Crec que el fet que acumulès tants Oscar respón a això: Una raresa en el cinema actual i un homenatge al cinema mut. Podria dir-se que és un gran "divertimento" però hi ha molt més.
Vam disfrutar i aquesta vegada en Marçal si va acceptar d'anar als cinemes del costat de casa seva (Yelmo Icària), que fan les pelis en versiò original. Ho en teneu, oi que si?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada