Què bé que ens parlis de René Magritte; el quadre que ens poses és Les Affinités électives, del 1933. Amb ell has despertat en mi un record d’una escapada a Bèlgica fa ara quasi tres anys. El motiu veure la inauguració del Museu que porta el seu nom a Brussel·les, al Koningsplein 3 Place Royale. Viatge plàcid de dos hores des de Barcelona amb Vueling i arribada a l’aeroport de Luchthaven. Deixem la maleta a l’hotel “Le Dome” i cap a la inauguració; la nostre inexperiència fa que a l’arribar al museu, la cua sigui tan llarga que no ens permeten l’entrada. Cal esperar el matí del dia següent, i així un 28 de juny del 2009, vaig descobrir Magritte, tres pisos d’exposició que ens mostraren de tot: pintures, cartells de publicitat, i tota mena de dibuixos amb els seus simbolismes predilectes, pipa, ous, rodones amb ranures, plomes, barrets, sabates i espelmes. Ens donem el gust de dinar en el restaurant del museu, molt ben decorat dins un luxe, un dia és un dia, a la paret de darrera la nostra taula una reproducció de gran tampany del quadre “dia i nit”, impressionant, demanem cafè per gaudir una estona més de la seva contemplació, així com dels altres quadres del menjador. Compro a la botiga el llibre de l’exposició i avui el torno a mirar. M’enamoro del quadre que us poso escanejat, té un no sé què, que em va arribar a dins, tinc una reproducció al costat de l’ordinador, és d’una gran bellesa i simbolisme, diuen que es va inspirar en una carta d’Allan Poe, sobre le Chant d’Amour.
Ens queden dos dies més per trepitjar Brussel·les, crec recordar que teníem aquell dia classe amb l’Esmeralda i que faig fer-vos una trucada . També vaig buscar el fill de la Celeste que feia un espectacles de marionetes, però per sort d’ell les entrades ja estaven totes venudes. Passeig per la Grand Place i sopar al Falstaff, tot recordant a Verdi, un restaurant modernista on ens van servir els típics musclos al vapor.
Com que el Rafel, el nostre mestre, ja va comentar-nos els dibuixos a les façanes de les trifulgues del Tintin i del seu creador Hergé, com també de la visita al Museu Horta en el barri de Sant Guilles, d’època modernista, li respecto el seu terreny i no entro en aquest tema.
Mª Dolors ja veus com el fil del teu relat s’ha estirat, això té de bo el bloc que ens estimula. Si us interessa veure el llibre de les obres de Magritte, us el puc passar.
En aquesta obra hi ha la natura i la seva serenor, la bellesa de la promesa de futur, poesia... i tot el que això pot inspirar.
ResponEliminaM'agradaria molt.
ResponElimina