A empentes i rodolons

Hola a tots: Ja estem de tornada. He entrat al blog i he vist que heu treballat de valent.
Quan tingui alguna foto, ja la posaré al blog. De moment dir-vos que hem estat a Extremadura. Vam marxar dissabte al matí i vam tornar ahir dimecres al vespre.
Tot fantàstic: Primer alojament: un antic convent a La Parra, un dels llocs més macos en que hem estat mai: sobri, com correspon a un convent però amb molts detalls de bon gust. Vam estar també a Zafra, tot això a Badajoz. L'endemà, que era Sant Isidre, els pobles que passavem, especialment Almendralejo , guarnit per la romeria dels llauradors.
D'allì a Mérida, amb un magnífic passat romà, teatre i amfiteatre especialment (i una part dels carrers que, curiosament, semblen d'alguna ciutat colonial). Vam dinar al Parador.
Al vespre, cap a Trujillo, ja a la província de Cáceres, amb un casc antic molt interessant i ben conservat. Tota una exaltació de Pizarro i els altres conqueridors. Vam dormir al Parador, a la part alta i ubicat a un castell. Dilluns el vam dedicar a visitar tot Trujillo en una visita guiada (sempre s'aprenen més coses) i a menjar les coses típiques de la zona, de règim of course: morcilla patatera, migas extremeñas, carrillera con boletus, etc. etc. A la nit, cap a Cáceres, la sorpresa de la sortida.
Tothom ens havia parlat de Mérida i Trujillo però no de Cáceres, i ens va entusiasmar. Allà vam estar la nit del dilluns (al Parador, en un palau remodelat i decorat modern), tot dimarts i fins ahir dimecres a les cinc de la tarda. Vam fer una visita guiada per contemplar la quantitat de cases senyorials, la concatedral amb un bon museu, el Museo municipal, poqueta cosa; el Museo provincial, fantàstic, abarcant des de la Prehistòria fins als pintors i escultors del segle passat. I una fundació d'una senyora rica (no tinc aquí al despatx els futlletons) en el que, per sorpresa, hi havia una petita exposició de l'Andy Warhol, ves per on!
Desprès cap a l'aeroport de Badajoz (no hi ha un altre a la regió) i cap a Barcelona!

Nois i noies, el Rodriguez Ibarra, que tenia tanta mania als catalans, ha fet una bona tasca a Extremadura, les autovies fantàstiques (encara que passa un cotxe cada deu minuts, com a màxim), els camps cuidats, els pobles i ciutats remodelats amb cura, etc. Ho va fer amb els nostres diners? Quina malícia! Ara bé, la gent molt simpàtica i acollidora.
Això és una petita pinzellada. Veureu fotos.

Sortida molt recomenable, pels que no conegueu Extremadura. I pels altres també.