dimecres, 4 de maig de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Joan Pere Viladecans

Per fi he anat a la Fundació Vila Casas a Can Framis – Roc Boronat 116. FAN-TAS-TIC !!!

És un espai d’art, un Museu on s’hi allotja una magnífica col·lecció de Pintura Catalana contemporània. Aquesta fundació és de caràcter privat i el seu fundador és Antoni Vila Casas que als anys 90 va fer un projecte de promoció de l’art contemporani català (pintura, escultura, fotografia). A Can Framis hi ha la pintura (i alguna escultura), en un edifici de nova construcció entre dues naus industrials perfectament rehabilitades. L’espai és magnífic, no en va ha guanyat no sé quants premis d’arquitectura. El fons pictòric el constitueixen 600 obres i els seus autors són el compendi dels artistes actuals des dels anys seixanta fins avui dia, sense aturador, perquè constantment s’adquireixen obres noves. L’exposició és molt acurada, amb separacions en petits espais, cada un d’ells assenyalat amb una idea que els lliga: finits, infinits- El viatger immòbil- Espais fronteres- Intervals- Globalització i identitat... i amb alguna frase literària adient, partint d’una de Borges que parla del laberint existencial que inclou tots els aspectes de la vida humana.

És impossible dir-vos els noms de tots els artistes però perquè us en feu una idea: J. Abelló, J. Alumà, F. Amat, E. Arranz, F, Artigau,R. Bartolozzi, A. Beneyto, A. Clavé, X. Corberó, M. Cuixart, J. Curós, Q. Domene, M. Gudiol, J. Guinovart, Hernadez Pijoan, Todó, Krahn, A. Llena, N. Llimona, R. Llimós, X. Mariscal, S. Moix, J. Muxart, P. Pastor, M. Pasqualotto, Perejaume, J. Plensa, J. Ponç, B. Rossell, R. Rogent, R. Sunyer, A. Tàpies, J.J. Tharrats, J. Uclés, F. Vila, J.P. Viladecans, Yago ... i moltíssims més.

He quedat molt impressionada tant per la col·lecció, com per l’arquitectura i la simbiosi encertadíssima de l’exposició. Val molt la pena. Crec que inclús els negats de l’art abstracte i modern en general, hi trobareu coses que us agradaran i sobretot que sabreu adonar-vos que és un Museu magnífic, un recorregut per l’art actual que honora la nostra ciutat.

Ara, a més a més hi ha una exposició de J. Pere Viladecans i una altra sobre el col·leccionisme (que no té massa interès).

Un altra dia us explicaré una mica la història d’aquesta Fundació i la feina que du a terme. O millor no, hi aneu i us compreu el catàleg (15 €) on ho trobareu tot, amén de la història de les fàbriques i del Poble Nou i moltes coses interessants. No us en penedireu. A més a més podeu anar-hi amb un llibre i seure al parc que el rodeja que també és mot agradable.

6 comentaris:

Rafel ha dit...

He estado esta tarde amb els amics del CCCB, ha sido una visita muy interesante. El museo magnífico arquitectónicamente y la obra expuesta muy interesante. Es obra de artistas catalanes y de otros de fuera pero que han trabajado en Catalunya. Me han presentado a la responsable del museo y no me he podido estar de pedirle permiso para hacer fotos. Me lo ha dado siempre que solo fotografíe el edificio (por dentro y por fuera) pero no puedo fotografiar la obra. Así que ya tengo trabajo para los próximos días, será sesión de mañana y tarde para aprovechar el diferente tipo de luz. Y ya puestos seguiré por el barrio de Arroba 22 que da mucho de si fotográficamente. Rafael 4-5-2001

marisa ha dit...

El 85% o 90% de tot el que ens has ensenyat a las fotos m'agrada! El 22@ només el conec de passar en autobús però si que mereix una visita.
Com és que en Rafael no ha pogut fotografiar l'obra?

Rafel ha dit...

Por regla general en España es muy difícil hallar un museo que te permita fotografiar la obra expuesta. Imagino que porque ellos tienen la exclusiva o porque las piezas solo están en depósito y no son los propietarios. También es una forma de obligar a comprar el catálogo, libro o postal de turno. No lo sé exactamente. En Paris, Londres o Amsterdam no he tenido problemas, está permitido siempre claro está que no uses flash. En el Mnac tampoco tuve problemas. Rafael

marisa ha dit...

Hola Rafael, jo ho dic perquè si cliques a sobre de la foto que il·lustra el comentari de la Ma. Dolors, es desplega una sèrie de fotos de l'exposició.

Rafel ha dit...

Lo habrá hecho de "estrangis" y ha tenido suerte que no la han visto, porque lleva una máquina de estas pequeñitas. Yo voy con una grande y me es imposible camuflarla. O quizá con su carnet de los museos se lo han permitido, si se ha identificado.
Rafael.

una manguis ha dit...

WEfectivament les vaig fer perquè estava sola, més sola que al gat que anava sol, sense flaix i tranquil·lament. Tampoc no m'he de dedicar a la publicació de les mateixes ni crec que per això em persegueixin. Si no les hagués pogut fer directament, sempre queda el recurs d'escanejar-les del catàleg.