Aquest cap de setmana ha estat de pau i jardí. M'he passat un dia llegint la meva novel·la i un altres, simplement llegint, arreglant plantes. xerrant amb la Blanca i els nens. No podia seguir amb la novel·la per problemes d'incompatibilitat d'ordinadors (el d'aquí i el d'allí no són del mateix tipus de word, cosa que serà ràpidament subsanada): a més a més ja tenia prou empanada d'haver-la llegit. Avui tenia gent a dinar i no he pogut escriure i després m'he estat barallant perquè no podia publicar les fotos fetes. Estic exhausta i tinc el dit del clic, pitof. Sort que això m'ha distret dels resultats electorals que no per esperats són millors. Estic llegint l'últim llibre del Murakami, 1840: interessantíssim.
Tot plegat, podria escriure: Pau, stop, frustració, stop, serenitat, stop, projectes. Stop. Seguiran notícies.
Què maques fotos! Semblen tretes d'un llibre de botànica.
ResponEliminaEnveja sana del teu jardí domèstic, varietat de flors i de colors. Que ho disfrutis per nosaltres.
ResponEliminaTot just parlo de les roselles i avui ja veig la ginesta. Transició de la primavera a l'estiu. Què bonic!
ResponEliminaSembla mentida que el jardí de la Maria Dolors (rústic i acollidor) abarqui tanta varietat de flors. Suposo que Marisa li ensenyarà les fotos a en Joan, un expert en fotografiar flors i plantes.