dimarts, 3 de maig de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA





Poesia olfactiva

  • A Sevilla s'hi exposa la col·lecció del perfumista Ernest Ventós. Col·lecció d'art de vanguarda: Gordillo, Hirst, Helle Jetzig, Jannis Kounellis, Alberto Perez Villalta, Denis Hollingsworth, Lacalle, Ignàcio Tovar... il·lustrada amb olors. No sé si recordareu una exposició que va fer el mateix Ernesto Ventós a la Fundació Miró ja fa molts anys. Tots varem quedar meravellats del ric i enriquidor món de les olors que allí s'hi mostraven. Ernest Ventós és sord. Fill de perfumistes, té una sensibilitat especial i molt aguda per les essències. És això que ara se'n diu un crack. Era alumne d'en Juli i llavors, un nano excepcional. Crec que ho continua essent. Les obres d'aquesta col·lecció son " comprades amb el nas" i el que busca , sobretot, es despertar les sensacions olfatives dels qui les contemplen. Com m'agradaria que es fes també aquí!
  • A Sitges, una mostra de Pere Jou, escultor, en el que fou Hotel Miramar. Pere Jou va ser un dels principals artífex de la col·lecció que va formar el Museu Marticel. Jou, és un magnífic exponent del noucentisme. Va ser professor meu a l'Escola Massana i un dels meus preferits. Tenia un sentit de l'humor deliciós i alhora era molt bona persona. Em fa molta il·lusió aquesta exposició d'un dels més importants mestres figuratius del nostre país.
  • Un altre cop a la Fundació Suñol- P. de Gràcia, al costat de Vinçon- una exposició important : Yamandú Canosa. L'arbre dels fruits diferents. És un artista uruguaià que viu a Barcelona. El seu art es manifesta en una gran varietat d'estils però sempre amb un sentit poètic acusat, dins de l'abstracció. El fil conductor d'aquesta mostra és la línia de l'horitzó. Canosa diu que "mirar és una forma de pintar". Ja ho sabeu, mans a l'obra.
  • No tan lluny com Sevilla, a Lleida una exposició d'art copte, deixada pel Museu del Louvre. Teles, tapissos, papirus, pintures, mobles funeraris, eines... La cultura en la vida pública, privada i religiosa.
  • Joan Pere Viladecans a Can Framis- c de Roc Boronat . Demà l'aniré a veure. Ja us en faré la ressenya.

2 comentaris:

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

M'has animat a fer alguna d'aquestes visites, totes ben engrescadores.

Maria Teresa ha dit...

M'agradaria olorar la poesia, potser vinguin a Barcelona.Del que podem fer des d'aqui ja tenim feina.