dijous, 19 de maig de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Llocs i coses - LA CARASSA

Al carrer de Brossoli, al barri de la Ribera, hi ha La Carassa, un cap de dona esculpit, a la paret. Segurament tots sabeu que era l'anunci d'un prostíbul, un dels molts. Així, fins i tot els qui no sabien llegir sabíen trobar-los. Aquests és del segle XV.
Més endavant, amb el creixement de la ciutat, aquests establiments es van anar escampant per barris i arreu; normalment en llocs discrets i allunyats i de caires diferents. Un dels més elegants va ser el de Madame Petit, a l'Arc del Teatre on els pares de la burgesia duien els seus fills a "estrenar-se" amb alguna dona garantida, de bon veure i de bons modals que els ensenyés de què anava la cosa. Allí les noies eren expertes, tenien inclús bidets i es practicava una gran varietat d'originalitats (com en tot, cal innovar). A començaments del segle XX va començar la seva decadència i després de la guerra s'havia convertit en una pensió per hores, de mala mort.
Sic transit gloria mundi.

5 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

No coneixia la CARASSA, caldrà anar-hi. Veig que aquesta vegada no l'has posat per endevinar-la. La casa de l'enigme no sé on és.

malole ha dit...

Hola! Jo l'únic que puc aportar al tema és l'explicació de l'expressió "aixó és una casa de barrets". Sembla ser que al segle XIX a un carrer de la part antiga de Barcelona hi havia un prostìbul camuflat a la part de darrera (trastienda en castellà) d'una botiga a on venien barrets. Aviat es va saber la doble utilitat de la botiga!

marisa ha dit...

Quan l'any passat vaig estar a Èfes ens van mostrar la marca d'un peu al terra de l'avinguda Curetes, que indicava el camí cap el bordell. Les "nostres" són molt més elegants, on vas a parar!

marisa ha dit...

ah! i jo ja vaig dir que sabia quin era l'enigma anterior però, la nostra estricta "jefa" em va dir que era poc concreta. Doncs bé, era la Central Catalana d'Electricitat en l'avinguda Vilanova nú. 12, obra de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí.

Maria Dolors ha dit...

Ara sí. Allò de més o menys no era suficient. A que ara ja no se t'oblidarà. Ah i això de jefa res. Aquí tots som mariners, uns de terra i altres de mar però mariners de cuota.