El centre neuràlgic de Gràcia és la torre del rellotge del centre de la Plaça de la Vila. Tinc una amiga que el seu avi era rellotger i es va passar la vida, anat, cada dia a fer una ullada al rellotge. O sigui en tenia cura. L'engreixava, vigilava que tot rutllés etc. Ahir vam pujar al terrat del que havia estat casa seva (Gran de Gràcia 62) on ha viscut fins ara una filla , tia de la meva amiga. Aquesta senyora era la mestressa de la botiga La japonesa, de paràïgues, banos, carteres etc. que va caure a mans de la piqueta no fa massa anys i de la qual se'n va salvar poca cosa, ara en mans de la meva amiga. Des d'aquet terrat la vista és de vertígen a 360º i el panorama del carer Gran des d'allí, magnífic. Us en faig cinc cèntims.
La història de la campana de Gràcia suposo que la sabeu, sinó ja us l'explicaré o bé la Maria Teresa, la pubilla de la tercera edat d'aquesta vila.
- Avui, a Peu de Pàgina hi ha una sessió sobre en J.V. Foix i la que fou secretària seva molts anys, la Carme Sobrevila, llegirà uns poemes seus. A dos quarts de vuit.
He vist les fotos abans de llegir el comentari i de moment he tingut un esglai. Renoi, m'he dit, si que ha crescut la Ma. Dolors des de dijous passat!
ResponEliminaÉs ben bé un bocinet de poble.
Què bé que visitis Gràcia, identifico algunes fotos, altre no. Saps que el meu hobby són els terrats? De joveneta pujave al meu, representa un 6ºpis i mirava al voltant, xemeneies, vells dipòsits d'agua, terrats amb roba estesa, algunes entenes, testos amb plantes, cadires per prendre la fresca, postes de sol, és tot un món. A vegades veig pintures diverses de quadres i me les compraria totes.
ResponEliminaEfectivament, són uns llocs amb una màgia especial.
ResponElimina