dijous, 19 de maig del 2011

A empentes i rodolons

Hola a tots: Ja estem de tornada. He entrat al blog i he vist que heu treballat de valent.
Quan tingui alguna foto, ja la posaré al blog. De moment dir-vos que hem estat a Extremadura. Vam marxar dissabte al matí i vam tornar ahir dimecres al vespre.
Tot fantàstic: Primer alojament: un antic convent a La Parra, un dels llocs més macos en que hem estat mai: sobri, com correspon a un convent però amb molts detalls de bon gust. Vam estar també a Zafra, tot això a Badajoz. L'endemà, que era Sant Isidre, els pobles que passavem, especialment Almendralejo , guarnit per la romeria dels llauradors.
D'allì a Mérida, amb un magnífic passat romà, teatre i amfiteatre especialment (i una part dels carrers que, curiosament, semblen d'alguna ciutat colonial). Vam dinar al Parador.
Al vespre, cap a Trujillo, ja a la província de Cáceres, amb un casc antic molt interessant i ben conservat. Tota una exaltació de Pizarro i els altres conqueridors. Vam dormir al Parador, a la part alta i ubicat a un castell. Dilluns el vam dedicar a visitar tot Trujillo en una visita guiada (sempre s'aprenen més coses) i a menjar les coses típiques de la zona, de règim of course: morcilla patatera, migas extremeñas, carrillera con boletus, etc. etc. A la nit, cap a Cáceres, la sorpresa de la sortida.
Tothom ens havia parlat de Mérida i Trujillo però no de Cáceres, i ens va entusiasmar. Allà vam estar la nit del dilluns (al Parador, en un palau remodelat i decorat modern), tot dimarts i fins ahir dimecres a les cinc de la tarda. Vam fer una visita guiada per contemplar la quantitat de cases senyorials, la concatedral amb un bon museu, el Museo municipal, poqueta cosa; el Museo provincial, fantàstic, abarcant des de la Prehistòria fins als pintors i escultors del segle passat. I una fundació d'una senyora rica (no tinc aquí al despatx els futlletons) en el que, per sorpresa, hi havia una petita exposició de l'Andy Warhol, ves per on!
Desprès cap a l'aeroport de Badajoz (no hi ha un altre a la regió) i cap a Barcelona!

Nois i noies, el Rodriguez Ibarra, que tenia tanta mania als catalans, ha fet una bona tasca a Extremadura, les autovies fantàstiques (encara que passa un cotxe cada deu minuts, com a màxim), els camps cuidats, els pobles i ciutats remodelats amb cura, etc. Ho va fer amb els nostres diners? Quina malícia! Ara bé, la gent molt simpàtica i acollidora.
Això és una petita pinzellada. Veureu fotos.

Sortida molt recomenable, pels que no conegueu Extremadura. I pels altres també.

4 comentaris:

  1. Esperem les fotos d'aquesta sortida tan interessant, així com les de la sortida a OLVAN, vale?

    ResponElimina
  2. mb els de la meva colla vam fer aquesta mateixa ruta fa uns cinc anys. Nosaltres vam anar fina a Madrid i des d'allí en una camioneta llogada. O sigui la ruta al revés, passant pel Calle del Jerte i al llarg de tot el riu. Les bestials autopistes es van fer amb els valerons de la Unió Europea (el que nosaltres en deien Her Mandanguen, Veig que segueix fent goig. Si no sé perquè viatgem tan lluny quan tenim coses tan fantyàsdtiques a prop. Benvinguda!

    ResponElimina
  3. Vaig fer part d'aquests viatge 8sense dormir en Paradors) el març del 2007, per veure la Vall del Jerte i els seus famosos cirerers, encara que no estaven del tot florits, és una terra molt interessant. Coincideixo amb les autopistes i amb com ho va deixar el tal Rodriguez IBarra, (dit per ell la seva germana viu a Barcelona i crec recordar que quan va tenir l'infart va estar en el Clínic? )

    ResponElimina