LA TRESCA I LA VERDESCA

Després dels fastos del sosdit day, he necessitat uns quants dies per tornar al meu ésser original.

No es tracta aquí de fer una crònica del dia perquè els bloguers amb carnet tots hi vareu ser. Només deixat constància de la fastuositat del vermut puntejat per un oreig suau que mantenia els nostres caps més o menys aclarits i que va ser seguit en una altra càmera on la lobster, acompanyada de nombrosíssims i variats aliments, ens esperava amb tota la seva esplendor. Vins, caves, cafès, licors, pastissos i gelats remataren el pantagruèlic festí que va ser molt celebrat per tots els assistents, aleshores ja completament emboirats, que ja hem començat el compte enrere per la propera ocasió, l'any vinent. Moltes gràcies als nostres amfitrions d'aquest any!

I ara la crònica del dia, millor dit, del dia d'ahir en que vaig visitar la fàbrica de somnis nacional o sigui TV3.

Va ser una visita tècnica, diguem, de les organitzades per Omnium Cultural. Ens van ensenyar tots (o gairebé) els secrets de la rebotiga del que veiem arrepapats al sofà. Vam veure les sales de control amb les càmeres, el teleprompter, les pantalles de control dels altres canals (per, en teoria no coïncidir, o sí, quan convé), com s'escriuen els "cairons" (el que es va escrivint a sota), les màquines de control i trobada de músiques, sintonies etc. Després varem visitar diversos platós on estaven treient o posant decorats, sintonitzant càmeres i focus, etc. Ens van explicar com escriuen els guions, en fan l'escaleta, els discuteixen i canvien... on roden (no allí sinó en uns estudis cap a Diagonal Mar). Molt curiós el plató tan conegut dels telediaris en que tot s'assemblava al que veiem i res no era ben bé igual. Sembla molt més gran del que en realitat és perquè tots els fons són rodons i foscos per donar més amplitud a l'espai. La il·luminació també és cabdal. Els telediaris són una peça molt complexa, que ha d'estar molt treballada i informada i alhora que reb constantment noves notícies, que s'han d'adaptar sense que es noti, al que hi havia previst.

També vam veure el garatge i les unitats mòbils que són com una sala de control més petita però amb tots els elements.En els platós de programes amb públic hi ha un amfiteatre que es plega i es desplega per inquibir-hi la gent, les càmeres, les pissarres, càmeres amb grua, les de tràvelling sobre rodes o en una via, focus de tota mena (en realitat el sostre és un camp de focus que es controlen uns a mà i altres des d'un panell...

També varem veure els taller de fusteria, de plàstic, de dissenys etc... tot es fa allí. Imagineu els enormes magatzem de materials en brut o ja confeccionats que tenen. I un magatzem d'attrezzo amb objectes decoratius, complements mobles, etc. També varem passar pels magatzem de vestimenta. És molt divertit veure els noms dels armaris : romans, prehistòrics, animals, segle XIX etc i el de perruqueria i caracterització . Les perruques també les fan allí i tenen uns caps amb les pròtesis que posen als actors quan han de caracteritzar-los. Ah, la vestimenta ens va dir que els dels telediaris, temps etc... o sigui els que surten al públic, cada temporada els compren una sèrie de vestits(que ells mateixos escullen d'una prèvia) i després cadascú es posa cada dia el que vol. Mai no surten "vestits de casa". També hi ha vestuari de cases comercials que el deixen i és el que surt als crèdits. Al final tot el vestuari sobrer el donen a una ONG i en compren de nou. Jo, impertinent que sóc, vaig preguntar com és que alguns van sempre molt ben vestits i uns altres fets uns adefessis, amb americanes impossibles o esquifides etc i em va dir la noia que ens acompanyava que això era qüestió de gust del qui es posa els trajes perquè els consulten a l'hora de comprar-los. Ja deia jo... Bé, també varerm veure la sala de Premsa i una sala gran, polivalent, per moments de més compromís per la gran quantitat de gent que hi ha de ser (dia d'eleccions, etc).

Va ser una visita molt complerta i interessant. A mi em va provocar una reflexió: com, una cosa tan absolutament complexa i tècnica, pot dirigir, i fins i tot canviar, els pensaments, els sentiments els somnis i les accions de la gent. La seva influència és brutal. Quina feinada es podria fer... I tot això perquè en el fons, amb el que treballa és amb la PARAULA.

I una altra que no em vaig estar de manifestar públuicament: és inadmissíble que per la televisió pública del nostre país es facin faltes d'ortografia ens els "cairons", i els que parlen en diguin de l'alçada d'un campanar. No hi ha excusa que valgui: la paguem amb diners de tots i és una referència pública com no n'hi ha d'altra. He dit.

(No hi ha fotos perquè està prohibit de fer-ne. Ens van deixar una càmera de video d'ells i un dels de la colla va ser l'encarregat de gravar. Després enviaran la cinta a Omnium i no sé si en podrem tenir una còpia)