diumenge, 1 de maig de 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 98




DANSES DE DON QUIXOT

Desprès de trescar per València, Cantàbria i Burgos, ara ja aposentada a casa inicio vida normal. Avui a l’Auditori hem escoltat tres temes en un concert que és titulava: Danses.

Trio per comentar-vos el primer tema, unes variacions sobre un tema cavalleresc, un home que també trescava per la Manxa de la mà de Cervantes.

Robert Gerhard, nascut a Valls, va compondré el 1940, Danses de Don Quixot.

Musicalment, Gerhard ofereix una visió profundament psicològica del cavaller, com a seguidor del serialisme i del dodecafonisme, utilitza dos llenguatges diferents : un per identificar el protagonista i els seus fantasmes mentals, i un altre amb què identifica la resta de personatges.

La Introducció , mostra el cavaller somnàmbul embolicat amb un llençol i brandant una espasa enmig d’un dels seus atacs al·lucinatoris, (la música fa tuc, tuc, tuc). En la seva visió, transforma Aldonza Lorenzo, una vilatana del poble veí, en la idealitzada Dulcinea. Un Allegretto introdueix Sancho Panza. Segueix La dansa dels traginers, amb una seguidilla interrompuda per l’entrada del cavaller en ple deliri. L’Edat d’or és un pas a dos pastoral, mentre que a La Cova de Montesinos es citen dues cançons populars que descriuen el xoc que ocasiona al Quixot el fet de veure com la seva adorada Dulcinea es transforma en la basta Alzona que balla de forma provocativa i desenfrenada i ofereix els seus enagos a canvi de diners. L’Epíleg mostra la mort de Don Quixot, que ja ha recuperat el seny

Tot això Gerhard ens ho explicat musicalment durant 16 minuts, no en va és considerat com una figura clau de la música catalana i europea, és pioner en introduir a Catalunya l’ús del dodecafonisme que alterna amb música nacionalista iniciada pel seu admirat Manuel de Falla i per Pedrell. Tot un goig sentir un compositor de casa nostra. Va morir a Cambrige el 1970.

Deixo per demà el comentari de les Danses de Rakhmàninov.

2 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

És molt interessant però el que més m'agrada són els comentari de la teva pròpia collita(el soroll de la música, per exempe) que ho fan viure de debò.

marisa ha dit...

Jo penso el mateix, Éts una erudita musical.