dimecres, 8 de gener de 2014


Sóc una il·lusa, he buscat sense fe "ocupada" per trobar alguna il·lustració per animar la cosa i resulta que n'hi ha una barbaritat. Porqué serà que yo te quiero tant0, porquè serà, porquè serà, porquè serà? (la música ja la sabeu)

Tinc la sensació d'estar preparant oposicions a cangur-cuinera de càtering- repartidora- psicòloga- xoferessa i etceteressa. Ai quan això s'acabi! Teatres, cinemes, sillonets de lectura... no donaran abast a contenir-me. No puc escriure res més, he d'anar a comprar, fer el dinar i el sopar, anar a l'hospital perquè la mare de la criatura pugui dinar, anar a buscar a l'altre a l'escola (a l'altra punta de Barcelona, of course), entretenir-lo tota la tarda, dur-lo a l'Hospital perquè el seu pare el reculli al sortir de treballar... Demà al matí lliuro perquè em fan un TAC, no per tot això sinó per l'oïda. Estic convençuda que és una bajanada perquè no m'hi trobaràn res que ja no sàpiga: he perdut oïda i m'hi he de conformar. Però doctors té l'Església i un cop que em fan cas ...Uf!

1 comentari:

marisa ha dit...

menys mal que el sentit de l'humor el conserves. En segons quines circumstàncies és preferible a l'oïda, je,je. Que pel que s'ha de sentir! Petons i solidaritat.