L'OBC i BROADWAY
El Rafel em va guanyar amb unes hores d'avantatge al publicar el comentari
del concert de l'OBC i Broadway del diumenge al matí i, ho celebro molt, ja que ell és un gran
coneixedor de musicals i jo no, així que hi heu guanyat amb la seva ressenya.
Comentar que el problema de la mala audició ens va sorprendre, normalment l'acústica
de cada diumenge és molt bona, qualitat acceptada quasi per tothom, si el
programa és orquestral, i que els cantants convidats en les partitures que en
requereixen mai usen micròfons i la veu surt nítida. Tal com deia el programa presentava fragments
dels musicals de més gran difusió dels darrers setanta - cinc anys i, per
ressaltar la força i l'energia dels temes seleccionats, es requeria d'una
formació orquestral molt completa, per això l'orquestra estava reforçada amb un
gran nombre de músics convidats, crec que noranta en total. Podria ésser un
altre inconvenient ja que el "soroll" que generaven retornava... molts
músics, molts instruments, augment de sons amb aparells acústic per augmentat el volum... i tot dins uns sala no preparada per musicals. La gran demanda d'entrades va fer que tots els laterals estiguessin
plens, mai havia visrts tanta gent dins la sala, tantes criatures i gent dreta,
però això no és cap excusa.
El director britànic Robert Purvis, va conduir l'orquestra amb
professionalitat i entusiasme, tot hi no ser el seu estil treballar amb
simfòniques.
Rafel d'acord amb el que dius de la Louisa Lydell, va cantar una Evita tècnicament
correcte, però li faltava vida, potser la hem oïda tantes vegades que aquesta
ens va semblar que li faltava expressió. Té una biografia d'actuació a molts
musicals i també fa coreografies, caldria veure-la en la seva salsa a Londres o
altres teatres musicals, l'Auditori no ho és. Tots cinc junts però en els altres temes van
convèncer i a més la petita actuació que feien agradava
La gran majoria de gent va sortir molt contenta i feliç de les actuacions,
van passar una bona estona i potser no van esbrinar massa . Sovint penso que
som uns privilegiats de tot el que em tingut la sort de veure i escoltar
viatjants per aquests mons de Déu. Llàstima que no ens veiéssim ja que hauríem
fer la xerrada "in situ" fa temps que no coincidim.
És el que passa quan el nivell dels músics no arriba al nivell d'expectatives dels oients que en saben. És molt desagradable, encara que hi pugui haver algun aspecte que entretingui.
ResponElimina