dilluns, 27 de gener de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA



cliqueu la foto i entrareu en un món diferent

Mataró


Fa dies que vaig conéixer pels diaris l'obra de la Pepeta Tolrà de Cabrils. Una dona sense cap estudi ni influència artística que va començar a dibuixar per a superar la tristesa que tenia per la mort de dos fills. Era medium i sanadora,però amb tota la senzillesa; creia que tot el que feia li donaven del més enllà i ella era només la mà.
Ara, als més de cinquanta anys de la seva mort, a Mataró s'ha fet una exposició dels seus dibuixos i brodats que, naturalment he corregut a visitar, enduent-me la gran sorpresa. Són unes obres tan plenes, tan, diguem-ne, surealistes, d'una imaginació encantadora. Us recomano que l'aneu a veure. És com un vas d'aigua fresca en mig del llot en que a vegades es converteix l'art.

3 comentaris:

marisa ha dit...

Què interessant! Procuraré anar-la a veure,

malole ha dit...

Hola a tots. Desprès de mesos sense participar, torno al blog. Ara ja em sento JUBILADA plenament i espero tenir més temps lliure.
He vist les últimes entrades vostres i m'han semblat molt interessants.

Jo també vaig anar a veure l'escultura homenatge a Salvador Espriu i opino el mateix que la Maria Dolors en relació a lapoca visibilitat i que haguessin pogut persar-se abans el tema del caminet. A més a més, al meu parer això es convertirá en un niu de brutícia. Vaig estar la semana pasada, amb gairebé els arbres ja sense fulles i a dins hi havia una desena de fulles, un troç de branca i un a bossa de plàstic. Esperaven controlar el vent? I no parlo dels brètols que podrien utilitzar-la com a cistella de bàsquet!

Volia dir-vos que he llegit un llibre d'Alice Munro -de la que no havia llegit rés- i m'ha agradat moltíssim. I he descobert una altre gran escriptora, la irlandesa Edna O'Brien.
En parlarem al igual que de les pelis que he vist per a saber la opinió d'en Rafael, però com no se si m'en sortiré amb això, ho deixo per a un altre dia.
Una abraçada per a tots i cadascú de vosaltres

Olga Xirinacs ha dit...

Jutjant pel que es pot veure, són dibuixos naïf amb una mica d'encantament de bruixes i influències orientals: hi ha una cara que és igual que la nostra geganta, inspirada en un tapís persa.
M'ha semblat que el cartell era en castellà... Sigui com sigui, ja coneixem una artista més.
Una abraçada.