dimarts, 14 de gener de 2014



Les coses sembla que es situen a lloc. El nen ja és a casa i la mudança feta. Ja puc tornar a sortir i entrar, però aquests últims dies no he estat gaire fina i he aprofitat l'avinentesa per a fer vida de semi-convalescent. Tenia la Maria a casa i l'he explotat vilment fent-li batallar acarnissadament amb un sistema nou de video, gravador i disc d'emmagatzematge. Després de dos retorns i canvis i unes converses de nivell 2A de la NASA amb el venedor, encara queda un tercer retorn per que tot quedi en estat de marxa. Em pregunto com s'ho fan els qui no tenen a prop ningú de la generació electrònica. Estan condemnats a viure en una altra dimensió? Tants avenços i no es poden aconseguir aparells que s'endollin i funcionin?



 És veu que és molt més fàcil aprendre a viure que viure al dia.

3 comentaris:

Rafel ha dit...

Menys mal que algu escriu per fi, un escrit i un comentari, des el 8 de gener sols hi haviem tots sols la Ma teresa i jo.

Maria Teresa ha dit...

Jo vaig de bòlit amb l'oredenador nou, com passar les fotos de la meva humil màquina a la pantalla, com enviar-vos-les i un llarg etc. Ja fa temps vaig optar per rebre a casa lliçons d'un jove informàtic que és un crac, sola no me'n sortia i, tot el que ofereixen les entitats cíviques va a pas de tortuga. Celebro la millora del petit Llorenç i espero et recuperis ben aviat.

Maria Teresa ha dit...

Jo vaig de bòlit amb l'oredenador nou, com passar les fotos de la meva humil màquina a la pantalla, com enviar-vos-les i un llarg etc. Ja fa temps vaig optar per rebre a casa lliçons d'un jove informàtic que és un crac, sola no me'n sortia i, tot el que ofereixen les entitats cíviques va a pas de tortuga. Celebro la millora del petit Llorenç i espero et recuperis ben aviat.