dimarts, 21 de gener de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA

PLANY PER A UNA BLOGUERA EN DESTRET


 Espero que hagueu comprovat que el problema de publicació del reportatge fotogràfic, gràcies a l'omnipotens i mai prou ponderada Meri, està resolt. Últimament sembla que hagi trepitjat el que no voldria. Hem (han) dut una lluita sense treva per poder tenir un reproductor, una gravadora i un disc d'emmagatzematge comme il fault. Hem hagut de canviar tots i cada un dels elements per mil problemes. A la FNAC, podrien dedicar-se a vendre ous o castanyes perquè el que d'aparells electrónics no tenen ni ... idea. No m'explico com la gent que no té una Meri i un Jordi al seu abast aconsegueix tenir al dia aquestes andròmines que haurien d'enxufar-se i funcionar i no crear encara més embolics. També us he de dir que el constipat segueix. Sort que el video ja funciona i puc veure pelis perquè al cinema ni parlar-ne perquè tusso. Després de la lectura de Blonde de l'Alice Munro, basada en la vida de la Marilin, he vist sis pelis seves. I altres coses. I encara hi ha més, senyores i senyors, al meu germà que és diabètic li han hagut d'amputar el dit gros del peu dret  per culpa d'una greu infecció. 
I per fi una bona notícia: el Borja ens proposa nova classe en la que treballarem un projecte nostre. Jo ja el tinc perquè vull reescriure una novel·la, més o menys feta, amb ganes de tornar-la menys convencional del que em va quedar en primera escriptura. 
Espero no explicar més desastres i que el somni es faci realitat.

3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Jo confesso, que deia aquell. Confesso que moooolt poques vegades obro qualsevol afegit d'un blog, sigui música, dibuixos, etc. ¿Us imagineu? No hi hauria prou hores al dia... En llegir-los, si són breus, millor. I si són escrits negre sobre blanc, encara millor. Persisteix el nefast costum d'escriure color sobre fosc, però el blogaire s'ho perd, perquè no facilita la lectura i, per tant, fora.
Ep, bona salut i endavant en l'aprenentatge d'escriure,

Maria Teresa ha dit...

A diferent nivell, vaig canviar tot l'èquip que va fer puf... de cansat. El nou sembla que tindria que funcionar igual però no... de fa anys tinc un profe que em ve a casa dues hores quan cal i resolem els problemes, sola impossible.

marisa ha dit...

Mª Dolors, noia. Espero que de mica en mica aneu solucionant els molts embolics amb que heu començat l'any. Jo, de moment, vaig tirant amb l'ordinador sense problemes, ja veurem. La Malole em va comentar les classes amb en Borja, expliqueu-me més per si de cas pogués fer alguna cosa. Jo estic fatal de l'artrosi i em puc bellugar poquet. Petons