dijous, 23 de gener de 2014

Segons l'enigma de la setmana passada us havia de parlar de la Casa Lleó Morera al Passeig de Gràcia. 


Crec que no cal que us la presenti doncs l'heu vista mils de vegades. Suposo que sabeu que s'ha acabat la restauració i que ja pot visitar-se (reserves a http://www.casalleomorera.com/). 


A finals del segle XIX i amb el Pla Cerdà, el Passeig de Gràcia havia estat concebut com a nucli residencial de baixa densitat el que, de fet, volia dir que es reservava per a grans mansions amb jardins o parcs, com per exemple el Palau Robert, el dels Samà, Marcet, etc, però de seguida, l'esclat econòmic va fer que la burgesia emergent, volgués viure en un lloc tan representatiu  i l'espai s'aprofités més i les cases es travessin unes a les altres. Es va convertir en el Passeig de moda, representatiu del luxe i el progrés. 
Aquest edifici crec que podria considerar-se com a compendi del modernisme a Catalunya, doncs en ell podem trobar obres dels més importants i representatius autors en les diferents facetes d'aquest art. L'autor va ser Lluís Domènec i Montaner, arquitecte, humanista i polític (Lliga Regionalista, diputat a les corts espanyoles...). I en els treballs trobem: Eusebi Arnau- Escultor, Bru- mosaïcista, Mario Maragliano-mosaïcista en els terres, Antoni Rigalt- vitraller, Antoni Serra-Fiter- ceramista, Gaspar Homar- ebenista, marqueter i moblista, Josep Pey-escultor, Alfons Juyol-escultor especialitzat en l'aplicació arquitectònica, Joan Carreras- escultor i tallador dels mobles dissenyats per l'Homar i un llarguíssim seguici d'artesants o obrers especialitzats de primeríssima categoria. Tots ells van fer possible aquesta casa que va néixer del somni de la seva propietària Francesca Morera, que no la va veure acabada i del seu fill Lleó Morera de qui li ve el nom. 
No us perdeu pas la visita. Jo tinc hora per la setmana que ve. La recordo perfectament perquè una vegada la vaig veure per dins, amb un cosí meu, advocat que hi va haver d'anar i m'ho va proposar, quan una part de la casa era la Mutualidad de la abogacia de Madrid. Suposo que ara, restaurada, deu ser una meravella. Ja us ho diré, o millor, espero que hi aneu.

3 comentaris:

Rafel ha dit...

La pude ver en el 1992 allí estaba parte de las oficinas para las olimpiadas, y me la enseñaron. Es una maravilla. Ahora según me dijeron cuesta 15 euros la visita, sinceramente, si es cierto lo encuentro un robo descarado.

Maria Dolors Giral ha dit...

Costa 13'50€ i sí és una mica cara.Tot i amb això m'ha costat trobar dia i hora lliure doncs estaven ja esgotades.

Maria Teresa ha dit...

Espero visitar-la en un futur proper.