dimecres, 1 de maig de 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA

Cirerers per l'Olga


Avui és primer de maig. Podria fer una crònica rabiosa de la inoportunitat de la nostra Festa del treball  en aquests moments de fallida, però com que seria  poc poètica i negativa, m'estimo més enviar aquesta foto de la Festa dels cirerers florits al Japó. A Internet hi ha imatges meravelloses d'uns cireres mai vistos aquí. Aquesta és la que més m'ha relligat amb el tipus de celebració que en fan: anar a veure com cauen els pètals a sobre seu. És una tan gran festa que als diaris publiquen el calendari d'on, diàriament, s'espera el moment àlgid de la florida. La nota tràgiga és pensar que també en els espais contaminats per la radioactivitat deuen florir. O, pensant en positiu, quina esperança!

6 comentaris:

Patricia Jorde ha dit...

Bonica foto, sí, millor dedicar-se a altres coses que a recordar la "festa" d'avui i la situació que ens evoca. Et segueixo,
salutacions!
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/

Maria Dolors Giral ha dit...

Benvinguda com a seguidora del bloc.

Olga Xirinacs ha dit...

Moltes gràcies per la gentilesa blanca.
A canvi t'explico que sempre procuro entomar la nevada dels àlbers: a finals de maig/primers de juny, a Mont-ral els àlbers, empesos pel vent, desprenen les seves volves, que veig contra el verd fosc de la paret rocosa com si fos una nevada real, lenta, suau, bella.
La nevada dels àlbers fa una flonja catifa als marges del camí i al tacte és càlida i fràgil i es desfà com la neu.

Maria Dolors Giral ha dit...

M'agradaria molt veure-ho.

Cala Blanca ha dit...

Si vens a la meva feina també podràs veure-ho i si tens sort, no ho patiràs com ho pateixo... maleïda al·lèrgia!

Cala Blanca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.