divendres, 24 de maig de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 272


                 CAP DE GATA

Sempre m’ha agradat la geografia, mirar mapes, buscar itineraris i tot el demès. Cada viatge petit o gran, va precedit d’uns dies de recerca del lloc triat. Ara escric recent arribada d’Almeria, més ben dit estàvem instal•lats en una urbanització de Roquetes de Mar, en un hotel propici pel descans i la platja, la meva habitació a peu pla, donava directament a la piscina, si, del llit separat per una vidriera i una hamaca que em deia jeu, tenia la piscina, però heus aquí que els forts vents que eren la cua de la borrasca del nord feien de escombra, i durant quatre dies no parà de bufar dins d’un cel gris, i tombava palmeres i tot el que s’esqueia, així que de platja i sol res de res. Què fer doncs, al mal temps bona cara i sortida d’excursió cada dia. Us comento avui la del Cap de Gata (terra d’àgates, no del animalet pertanyent als fèlids),que potser alguns ja coneixeu. És geogràficament la punta més oriental d’Espanya; donat que fa molts anys vaig ser al Cap de Finisterre a Galicia, la punta més occidental, puc dir, que si traço una hipotètica línea Finisterre – Gata, he estat de punta a punta, de nord a sud d’Espanya.

Actualment és Parc Natural marítim –terrestre des de 1987, i el 1997 va ser declarat per la UNESCO Reserva de Biosfera. L’origen volcànic ve del Terciari, de l’època del Neogen, el magma va propiciar dacites, riolites, toves i andesites. El vent i l’acció del mar han configurat la resta del paratge, així com la aridesa de la seva climatologia, la importància de la seva flora i vegetació, la variada fauna , la peculiar orografia del litoral, les tradicions i costums han creat un espai de raresa singular. Els pobles petits de Níjar, San José, San Miquel, Almadraba de Monteleva , Fabriquilla, i molts d’altres viuen de l’artesania local i del turisme, són en conjunt amb les seves platges de gran bellesa. El far conegut des de l’antiguitat està actualment regit per ordenador,i cuidat per un matrimoni jove amb un nen, diuen que és l’únic nen d’Espanya que té el privilegi de viure en un far.

Com a fauna es poden veure flamencs roses, pops i estrelles de mar, i la flora autòctona adaptada a l ‘escassa pluja té sistemes de supervivència, nosaltres hem vist: la clavellina groga que sols creix aquí i alegra la rocalla, la figuera de moro, i l’assutzena o lliri morat, les flors les hem tocat, però estan protegides i no es poden collir. Els flamencs de pota roja, els hem vist de lluny.

Misteri... no m’entren les fotografies ???



2 comentaris:

Marta ha dit...

Hola M.Teresa! Veig que no pares, fas ben fet!
Que has anat amb Mundo Senior? Si és així, ja ens diras que tal l'Hotel. Nosaltres ho havíem mirat!
Llàstima del temps, bé això no es pot triar, però sempre hi han alternatives. Per cert costa de carregar fotos actualment amb el navegador de Mozilla, si en tens un altre, prova-ho. Per exemple Crome va bé. Fins aviat i ben trobada!

marisa ha dit...

Com m'agrada això de les àgates que desconeixia!